El salari dels professors afecta el rendiment dels alumnes
Les autonomies amb millors salaris per als docents tenen taxes de fracàs escolar més baixes
El salari és un dels aspectes rellevants de tota professió. També en el cas de la docència, on si bé no constitueix el factor més important, pot influir en la qualitat de l'ensenyament. Espanya és un dels països on es manifesta aquesta realitat, ja que les dades estadístiques actuals mostren que en aquelles zones amb millors salaris per al professorat la taxa de fracàs escolar és més baixa.
Els docents del País Basc, Castella-La Manxa i Cantàbria són els que millor cobren de tot Espanya
Segons el darrer estudi del Sector d'Ensenyament d'UGT, Aragó, Catalunya, Extremadura i la Comunitat Valenciana són els territoris amb salaris més baixos per al professorat, mentre que els docents del País Basc, Castella-La Manxa i Cantàbria són els millors pagats d'Espanya .
Tot i que el càlcul només té en compte les retribucions inicials, els contrastos que mostra entre territoris dibuixen un panorama desigual per als docents. La mitjana de les diferències salarials a les diferents comunitats autònomes supera els 526 euros, i arriba als 690 euros en el cas dels professors tècnics de Formació Professional.
Un docent de Primària percep a Catalunya al voltant d'uns 450 euros menys que un mestre d'Euskadi
Aquesta desigualtat salarial la podem veure en el cas de Catalunya, ja que té un dels sous més devaluats, i és a més una de les autonomies amb un cost de vida elevat. Un docent de Primària percep a Catalunya al voltant de 450 euros menys que un mestre d'Euskadi, uns 570 euros en cas d'un professor de Secundària o gairebé 700 euros si imparteixen Formació Professional.
País Basc, Navarra i Cantàbria són les tres comunitats autònomes amb menys abandonament escolar
Curiosament, la taxa d'abandonament escolar per autonomies mostra desigualtats pràcticament en els mateixos territoris, encara que amb algunes excepcions. Les darreres dades publicades pel Ministerio de Educación y Formación Profesional obtingudes de l'avançament dels resultats del 2022 de l'Enquesta de Població Activa revelen que el País Basc encapçala la llista per baix abandonament, amb un 5,6 %, i la segueixen la Comunitat Foral de Navarra (5,7 %), Cantàbria (8,9 %), i Galícia i Castella i Lleó, que estan igualades (9,9 %). D'altra banda, entre les comunitats més malparades hi ha la Comunitat Valenciana (15,7 %), Catalunya (16,9 %), Balears (18,2 %) i Múrcia (18,7 %).
Extremadura, Aragó i Castella-La Manxa són les excepcions a aquesta regla; les dues primeres registren una taxa del 10,8 % i 11,4 % respectivament, malgrat els baixos sous dels professors, mentre que Castella-La Manxa marca un 15,1 %, sent els seus docents dels que millor cobren.
Millorar un 5 % el salari dels professors eleva entre un 5 % i un 10 % el rendiment de l'alumnat
Els estudiants que aconsegueixen millors qualificacions són aquells que tenen professors més motivats
A més d'aquesta correlació visible a les estadístiques, múltiples estudis posen l'èmfasi en com el sou del professor pot influir en el rendiment dels seus alumnes. De fet, un article publicat el 2011 a la revista Economic Policy per David Óscar Marcenaro Gutiérrez i Peter Dolton, de la London School of Economics, titulat «If you pay peanuts do you get monkeys», apunta que millorar un 5 % el salari dels professors eleva entre un 5 % i un 10 % el rendiment de l’alumnat. Tanmateix, la satisfacció del professorat es revela com un element «clau» per al rendiment educatiu, perquè els estudiants que aconsegueixen millors qualificacions són aquells que tenen professors més motivats.
La remuneració és una de les claus per convertir l'ensenyament en una professió atractiva
En aquest sentit, convertir la docència en una professió desitjable és una de les apostes per les que advoquen els investigadors, i la millora del factor salari hi pot contribuir; aquesta és almenys l’opinió de la Comissió Europea, segons la qual la remuneració és una de les claus per convertir la docència en una professió atractiva. De fet, els bons resultats obtinguts a PISA per països referents en educació com Finlàndia són fruit d'una forta aposta estatal per la docència de qualitat, atraient els millors professionals, com passa aquí amb carreres com medicina.
Alguns països premien els docents pels resultats dels seus alumnes
Una altra de les qüestions que cal tenir en compte és el fet que a Espanya només hi ha quatre condicionants que influeixen en el sou d'un mestre: temps en el càrrec, responsabilitats de gestió, fer classes extres i demostrar una titulació superior; mentre que a la majoria dels sistemes educatius europeus hi ha molts més factors que determinen la seva remuneració, inclosos els resultats dels seus alumnes, com passa a França o a Àustria.
La figura del docent, per tant, és clau en l'èxit acadèmic dels estudiants, i el salari pot suposar la diferència entre una classe de 10 i una altra de 0. No és l'únic factor, doncs aquesta professió també és molt vocacional, però pot influir en la forma d’ensenyar i el nivell d'esforç del professor. Ment oberta, paciència, dedicació, actitud positiva i altes expectatives sobre l'alumnat és el que caracteritza el docent eficaç al segle XXI, però això es pot aconseguir només si sent que el seu treball és ben valorat.
Fonts:
Informe abandonament escolar: https://www.actualidadeducativa.es/wp-content/uploads/2023/01/NDP-Abandono-Educativo-Temprano.pdf
Article «If you pay peanuts do you get monkeys»: https://academic.oup.com/economicpolicy/article-abstract/26/65/5/2918344?login=false
Informe Eurydice: http://blog.intef.es/inee/2022/10/10/nueva-publicacion-de-eurydice-salarios-y-complementos-del-profesorado-y-de-directores-de-centros-educativos-en-europa-202021/
Sin Comentarios