La Universitat de Manresa ha organitzat el I Congrés Internacional de Ciència des del Néixer per posar en contacte dos àmbits allunyats: l'educació infantil i l'ensenyament de les ciències.

Montserra Pedreira, directora del grau en Educació Infantil de la UManresa i coordinadora d'aquest congrés, ens ha explicat que aquest esdeveniment pretén donar visibilitat a la didàctica de les ciències a l'etapa infantil i posar en contacte investigadors en àrees científiques i mestres, perquè són dos col·lectius que habitualment no interactuen entre ells. Segons Pedreira, els mestres d'infantil i la societat en general tendeixen a creure que els nens en aquestes edats no són capaços de resoldre problemes, per la qual cosa els docents han de començar per confiar en allò que pensen els alumnes d'infantil, el que són capaços d'expressar i sobretot on poden arribar amb una guia intencionada enfocada cap al pensament científic. Els nens poden tenir iniciatives per resoldre qualsevol temàtica, per tant, el primer tabú que cal superar és aquell que diu que «els nens no són capaços».

«La ciència és per a adults, i els nens a infantill només juguen», conceptes erronis que han allunyat la didàctica de les ciències de l'educació infantil

Melina Furman, biòloga i doctora en educació, va obrir la primera ponència del congrés amb una classe magistral titulada «Ensenyar diferent: convidar els nens a l'aventura del pensament». Furman va abordar conceptes científics complexos per mitjà d'experiències d'escoles reals que van inspirar els docents assistents. Les conclusions principals d'aquesta classe magistral les indiquem a continuació:

• Treballar el pensament protocientífic des del bressol. El pensament científic es pot ensenyar i facilitar-ne el desenvolupament des d'edats primerenques.
• Per a això, és fonamental la intenció del mestre. El mestre ha d'utilitzar la capacitat de jugar i explorar innata del nen i dirigir-la cap a objectius d'aprenentatge definits, mitjançant investigacions guiades.
• La formulació de preguntes és una gran eina didàctica. Per mitjà de preguntes el mestre pot guiar l'experiència científica, aflorant els coneixements previs de l'alumne i portar-lo a l'experimentació i a comprovar allò que s'ha après amb allò que se sabia al principi.
• És important la metodologia científica, i per això el registre de cada pas. Els alumnes poden prendre registres d'observació de fenòmens mitjançant dibuixos, abans d'adquirir la lectura i l'escriptura. La forma de registrar allò observat s'anirà perfeccionant a mesura que l'alumne adquireixi noves habilitats en lectoescriptura.
• L'objectiu últim és assolir la metacognició, és a dir, que l'alumne prengui consciència del seu propi aprenentatge, per mitjà dels successius passos d'introducció a un fenomen, desenvolupament d'idees i, finalment, la terminologia. Serà necessari connectar els fenòmens a observar amb situacions reals i quotidianes de l'entorn dels alumnes. La terminologia científica es pot promoure en edats primerenques per mitjà del joc i la comparació de termes.

Accés al vídeo del congrés amb entrevistes a Montserrat Pedreira i a Melina Furman. Font: INÈDIT Agència

Aquesta primera edició del congrés ha tingut un gran èxit amb més d’un centenar d’assistents de més de deu països diferents. Aquest esdeveniment és el resultat d'una inquietud científica que ve de lluny amb projectes com el Lab 0-6, i que converteixen la Facultat d'Educació de la Universitat de Manresa en una de les instal·lacions amb més equipament per a la formació en les ciències dels mestres d’infantil i primària d’Europa. Tal com ens va informar Montserrat Pedreira, el seu objectiu no és crear científics sinó ciutadans que no rebutgin les ciències i es desenvolupin de manera positiva en una societat cada dia més científica.

Fonts: 

INÈDIT AGÈNCIA

Web del congrés: https://science-since-birth.umanresa.cat/es/ciencia-desde-el-nacimiento/