Les jornades de Secundària  organitzades pel Sindicat de Professors de Secundària  coorganitzades per Fundació Episteme porten més d’una dècada proposant temes rellevants per la pràctica docent a Secundària amb el propòsit de defensar una escola pública de qualitat i el dret d’aprendre dels alumnes. En guany, l’edició 2023 ha portat a  ponents expertes de nivell nacional i internacional per repensar l’actual situació del currículum. Les ponències van començar amb Miguel Ángel Tirado Ramos, llicenciat en Educació Física per l’INEF, doctor en investigació i innovació educativa, actualment

inspector a la Comunitat Balear va plantejar una reflexió sobre el DUA, Disseny Universal d’Aprenentatge, tot qüestionant molts dels principis d’aquest nou sistema d’ensenyament que segons la ponència de Tirado, potser no te tantes coses innovadores. Per a Tirado, un dels principals problemes del DUA és que relega el coneixement a les experiències i no com un procés que requereix esforç, treball  i memòria.

«Cada curs arriben tècniques pedagògiques noves que prometen que els alumnes aprendran millor i amb menys esforç, però passen les lleis i no hi ha evidencies de millora».

Laura Rodríguez Montecino, professora de Llengua i Literatura, coordinadora del canal sobre educació, «Sobre Ruinas», qui va començar la ponència defensant la necessitat del currículum perquè és la garantia de tot el sistema educatiu gràcies a les homologacions i les acreditacions educatives que són iguals per a tots els alumnes. No obstant, en cap llei diu que el currículum hagi de ser rígid, inflexible que segons Montecino, així és l’actual currículum dins la LOMLOE. Una de les afirmacions més iròniques va ser quan va afirmar que sí que existia un pacte nacional i internacional a nivell curricular perquè tots els partits polítics han defensat el model curricular per competències. La ponència va ser un petit viatge per la anàlisis de les competències bàsiques  i la seva rellevància en el aprenentatge dels alumnes. I com s’han esforçats les autoritats educatives en transformar el llenguatge de l’ensenyament a vegades només per canviar coses que no canvien: els continguts ara s’anomenen «coneixements bàsics», les metodologies, «situacions d’aprenentatge»...

El dissabte pel matí, la ponència principal va anar de la ma d’en António Bivar, matemàtic i  professor de la Universitat de Lisboa i coautor del Currículum Nacional Portuguès de Matemátiques (2013 i 2014), va compartir l’experiència que van viure a Portugal sota la dirección del ex ministre d’eucació, Nuno Crato, qui va dur a terme una renovació total del sistema educatiu del país, aconseguint millorar els resultats dels informes PISA. La idea bàsica que va compartir Bivar era que ens havíem de centrar en els continguts. És a dir, que fins a aquell moment, durant molts anys n'hi va haver un enfocament molt més metodològic que donava més rellevància a com ensenyar que als continguts. Aleshores, hi va haver tota una sèrie de teories que van ser imposades als professors sobre com organitzar les classes, com fer l'ensenyament, però ells ja saben ensenyar. Nosaltres, segons Bivar, van marcar a on havia d’arribar els alumnes i van deixar als docents la metodologia de com fer-ho possible. Actualment, es confia molt en metodologies només perquè són noves i es desconfia del saber fer del professor. S’ha de recuperar aquesta confiança.

Més enllà de qüestions filosòfiques sobre el currículum, la realitat és que és l’eina que determina tot allò que aprenen els nens i nenes a les escoles i per lo tant, determinarà la nostra societat del futur. 

Font: 

INÈDTI Agència.cat