Conseqüències oblidades de les guerres

«Devastació» és la paraula que defineix els resultats de la guerra. La mort de persones, la destrucció de carrers i edificis i l'empobriment de les societats són potser les seves conseqüències més visibles, però, la nova artilleria avançada també deixa ferides al planeta, imposant un preu ambiental significatiu de què se'n parla poc.

L'ús d'armes químiques i biològiques en conflictes no sols contamina l'aire, sinó també el sòl i l'aigua. Aquests agents tòxics poden persistir durant dècades, afectant generacions futures i causant problemes de salut crònics. Ho podem veure amb el que ha passat després de l'ús d'agent taronja per part dels EUA durant la guerra del Vietnam, les conseqüències del qual perduren a les aigües i sòls de la zona 60 anys després, o els efectes provocats pels reiterats atacs químics llançats sobre la població civil a Palestina i Síria.

Els residus del fòsfor blanc poden persistir al llarg del temps al terra i els sediments afectant la vida silvestre

Per exemple, el fòsfor blanc, un dels més emprats avui dia per Israel per atacar la població civil, no només contamina l'aire, sinó també el sòl i l'aigua, els seus residus poden persistir al llarg del temps al terra i els sediments afectant la vida silvestre, i fins i tot pot arribar a contaminar la cadena alimentària a través de plantes o animals que han estat exposats a sòls o aigua contaminats.

D'altra banda, «les explosions de coets i artilleria generen un còctel de compostos químics: monòxid i diòxid de carboni, òxid nítric (NO), òxid de nitrogen (NO2), òxid nitrós (N2O), formaldehid, vapor de cianur d'hidrogen (HCN), nitrogen (N2). Després de l'explosió, aquests compostos s'oxiden completament i els productes de la reacció s'alliberen a l'atmosfera. Els principals, com el diòxid de carboni, no són tòxics, però contribueixen al canvi climàtic. Els òxids de sofre i nitrogen també poden ocasionar pluges àcides, canviant el pH dels sòls i causant cremades a la vegetació, especialment a les coníferes. Les pluges àcides són, a més, perilloses per a les persones, altres mamífers i aus, ja que afecten les mucoses i els òrgans respiratoris», alerten des de Greenpeace.

Les explosions de coets i artilleria generen compostos químics que s'alliberen a l'atmosfera ocasionant pluges àcides

Així mateix, la destrucció d'infraestructures clau durant la guerra, com plantes de tractament d'aigua i sistemes de sanejament, pot donar lloc a la contaminació de l'aigua potable. Els abocaments de petroli, residus industrials i deixalles tòxiques s'infiltren als aqüífers com ha passat a Gaza, amenaçant la salut dels que depenen d'aquestes fonts, tant éssers humans com animals. A més, segons un informe de Greenpeace i Ecoaction, «els fragments de metall dels projectils també fan malbé directament el medi ambient. El ferro colat barrejat amb acer és el material més comú de les municions i conté no només el ferro i el carboni habituals, sinó també sofre i coure. Aquestes substàncies s'introdueixen al terra i poden filtrar-se a les aigües subterrànies, i eventualment penetrar a les cadenes alimentàries».

Hi ha un tipus de contaminació de les guerres no contemplada: l'acústica

Un altre dels aspectes que es té poc en compte en les guerres és la contaminació acústica causada per les explosions i el soroll constant dels enfrontaments, cosa que pot afectar la fauna local, alterant patrons de comportament i migració. A més, la presència de municions no explotades, com bombes de dispersió, representa una amenaça contínua per a les comunitats locals i la vida silvestre.

El segle passat hi va haver molt soroll de guerra: la Força Aèria del Regne Unit (RAF) va llançar un total de 623 418 bombes i la Força Aèria dels Estats Units (USAF) un total de 964 644 bombes durant la Segona Guerra Mundial; cosa que representa una mitjana de 1450 bombes diàries a tot Europa.

Actualment, Rússia llança una mitjana de 120 bombardejos diaris a Ucraïna des del 24 de febrer del 2022 segons va informar la BBC, mentre que Israel llança una mitjana aproximada de 1000 bombes diàries contra Gaza des del 7 d'octubre del 2023, segons dades publicades per la CNN.

Nacions Unides (ONU) ha advertit reiterades vegades sobre la perillositat de la contaminació acústica a les ciutats. Poden imaginar el soroll d'una nit de bombardejos a Ucraïna, al Iemen, a l'Afganistan, o a Gaza?

D'altra banda, el desplaçament massiu de persones a causa dels conflictes no només genera crisis humanitàries, sinó que també exerceix una pressió addicional sobre els recursos naturals a les àrees de refugi. Els campaments de desplaçats sovint estan mal equipats per gestionar els residus, cosa que contribueix a la contaminació del sòl i de l'aigua.

450 000 hectàrees de bosc primigeni entre Ucraïna i Bielorússia destruïdes per la guerra

El cost ambiental de la guerra sovint és subestimat, però el seu impacte perdura molt temps després que les armes s'hagin silenciat. Només a la guerra entre Rússia i Ucraïna es té constància de la destrucció de 450 000 hectàrees de bosc primigeni entre Ucraïna i Bielorússia, la reserva natural de bosc més antiga d'Europa, el bosc de Bia?owie?a. Un ecosistema únic i centenars d'espècies de plantes i animals desapareguts sota els bombardejos, convertits en simples restes; ningú no comptarà mai la multitud d'éssers vius no humans que moren a les guerres. Estem destruint els pulmons del planeta i tallant-li les venes i no ens n'adonem. Per quan la reparació ambiental?

Quan experts i activistes diuen que estem destruint el planeta no estan exagerant ni de bon tros. Els humans som un perill per al planeta, i la destrucció generada només en la darrera dècada n'és una mostra. Des del sorgiment de les armes químiques i nuclears al segle XX, la nostra capacitat destructiva es va multiplicar, augmentant encara si és possible els efectes de la malaltia que ens porta a cometre un suïcidi col·lectiu contra la nostra llar i els que hi habiten.

Les bombes d'Hiroshima i Nagasaki no han estat el pitjor pel que fa a destrucció en conflictes bèl·lics

Per desgràcia, tots recordem el que va passar amb Hiroshima i Nagasaki a la Segona Guerra Mundial, però no siguem ingenus, això no ha estat el pitjor. Després es van seguir emprant armes químiques de destrucció massiva en conflictes bèl·lics: durant la invasió d'Iraq (2003-2011), la guerra civil a Síria (2011-actualitat), o la guerra entre Israel i Palestina (1948-actualitat).

Primers usos de les armes de destrucció massiva

Des de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) aquest tipus d'armes es van introduir a la dinàmica de les guerres. Algunes de les més utilitzades són el fòsfor blanc, que s'incendia en contacte amb l'aire i els efectes del qual a la pell són irreparables (horrendes cremades), el gas clor que actua com a agent sufocant, i el gas sarín, que és un agent nerviós que destrueix els nervis provocant que deixin de funcionar de manera immediata totes les funcions bàsiques (intestinal, pulmonar, cardíaca, funcionament dels músculs i del cervell).

Gas sarín i napalm, les armes més letals

Al segle XX també es va utilitzar l'agent taronja, el component principal del qual és la dioxina, una substància tòxica que causa estralls en el genoma humà provocant càncers i deformacions congènites en generacions futures, i el gas mostassa, un agent abrasiu que crema els pulmons, ulls i pell exposada causant butllofes massives.

Però el producte més devastador després de la bomba atòmica usada durant la Segona Guerra Mundial és el napalm, un compost de benzina, benzol i poliestirè utilitzat en bombes incendiàries, els efectes del qual ha perdurat molts anys després.

A mesura que la ciència i la tecnologia han anat avançant, han aparegut noves armes letals capaces de provocar l'extinció. Durant el període de la guerra freda és potser el moment en què hem vist els Estats afanyar-se més en aquest propòsit, però no ens enganyem, després de la caiguda del mur de Berlín la cosa no va parar; ans al contrari, van continuar amb els seus experiments cada cop més perillosos i vorejant ja la inhumanitat, però aquesta vegada d'amagat i sense risc de judici social.

La Convenció d'Armes Químiques va entrar en vigor el 1997

Després de les catàstrofes succeïdes durant el sagnant segle XX, es va establir la Convenció d'Armes Químiques als anys noranta, que en prohibia la fabricació, emmagatzematge o desenvolupament. Va ser ratificada per gairebé tots els membres de l'ONU, incloent-hi els Estats Units i Rússia, i va entrar en vigor el 1997, obligant amb això els Estats signants a destruir totes les seves reserves existents d'armament químic per al 2007; una tasca totalment obviada per alguns països, com podem comprovar en els conflictes bèl·lics actualment en actiu.

Que la indústria armamentística mou muntanyes de diners no és cap secret. Molts països i moltes persones (no ho oblidem) s'estan lucrant amb la mort d'altres congèneres. Segons informa Amnistia Internacional, es calcula que el valor total del comerç internacional d'armes és d'almenys 95 000 milions de dòlars dels Estats Units.

Article escrit col·laborativament per:

Khadija Ftah, directora de redacció

Ángeles Gallardo, directora editorial