Docents de secundària denuncien davant del Tribunal Suprem el decret d'especialitats
8 de cada 10 professors rebutgen l'agrupació de matèries per àmbits
El passat 18 d'abril va entrar en vigor el Reial Decret 286/2023, de 18 d'abril, pel qual es regula l'assignació de matèries a Educació Secundària Obligatòria i a Batxillerat a les especialitats de diferents cossos de funcionaris docents, conegut com el «decret d'especialitats», una disposició que deroga totalment, quant a especialitats, el Reial Decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l'exercici de la docència a l'ESO, el Batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial.
El nou decret d'especialitats comporta canvis estructurals per a l'exercici de la docència a secundària, alguns dels quals són rebutjats i durament criticats pel professorat d'aquesta etapa educativa.
Associacions de docents de secundària impugnen davant del Tribunal Suprem l'art. 2.5 del «decret d'especialitats»
De fet, recentment la Fundació Episteme, en col·laboració amb Professors de Secundària (aspepc·sps), l'Associació OCRE (Observatori Crític de la Realitat Educativa) i l'Associació de Catedràtics d'Ensenyaments Secundaris de Catalunya (ACESC), ha impugnat davant del Tribunal Suprem l'art. 2.5 del «decret d'especialitats».
Segons declaren les quatre organitzacions, «el precepte impugnat obliga els professors d'una especialitat determinada a impartir altres matèries de diferents àmbits de coneixement que formen part del currículum. Més enllà de què es tracti d'una excepció al règim de les especialitats docents, el més greu és que tampoc s'exigeix cap requisit de titulació o qualificació», subratllen.
La llei obliga els docents de secundària a impartir matèries fora de la seva especialitat
Així, amb aquest decret en vigor ara els docents especialistes de secundària passen a assumir un rol similar al dels «mestres generalistes que poden impartir qualsevol disciplina»; d'aquesta manera, per exemple, els docents de Física i Química podran ser assignats per impartir, a més, Matemàtiques, Tecnologia, Biologia i Geologia, o la nova assignatura de Ciències Generals que s'imparteix a batxillerat.
De la mateixa manera, al decret es deixa en mans de l'administració autonòmica i de la direcció del centre decidir si l'assignatura d'Història de l'Art l'assumeix el professorat de Geografia i Història o de Dibuix, quan fins ara era una assignatura atribuïda al Departament de Geografia i Història; el mateix passa amb l'assignatura d'Arts Escèniques, per a la que també podran triar si estarà a càrrec del professorat de Llengua Castellana i Literatura o del de Música.
Una enquesta revela que més del 80 % del professorat de secundària no vol perdre el principi d'especialitat
A més de la denúncia que fan les associacions, dades estadístiques mostren el descontent del professorat de secundària davant d'aquests canvis: segons una enquesta realitzada a l'abril per la Plataforma en Defensa d'una Educació Pública i de Qualitat a docents de secundària, la majoria dels enquestats mostra el seu rebuig a les noves polítiques del Departament d'Educació, consideren que «el poder que el Departament ha atorgat a les direccions impedeix un funcionament democràtic dels instituts públics ja que les decisions no les pren el claustre de professors sinó que aquest només és informat de les decisions un cop ja estan preses». De fet, el 81,7 % del professorat de secundària considera necessari preservar el principi d'especialitat, i manifesta així la seva negativa a l'agrupació de matèries per àmbits.
Docents de secundària adverteixen dels efectes negatius en la qualitat educativa pel nou reglament
Tot i que es tracta d'un Reial Decret Llei complicat d'impugnar per tenir caràcter bàsic i per no infringir cap altra llei, les quatre entitats alcen la veu contra el que consideren un «disbarat pedagògic», i denuncien el que qualifiquen d'«atac gravíssim contra el principi d'especialitat»; a més assenyalen que «afecta negativament la qualitat educativa», i no garanteix el dret a una educació de qualitat a tots els escolars en condició d'igualtat, ja que la decisió d'impartir àmbits és potestativa de cada centre.
El precepte impugnat és el punt 5 de l'art. 2 del Reial Decret, i diu el següent:
2.5. Els àmbits resultants de l'agrupació de matèries en els tres primers cursos de l'Educació Secundària Obligatòria i els propis dels programes de diversificació curricular, així com els dels ensenyaments conduents a l'obtenció del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria dins l'oferta específica per a persones adultes, seran impartits per personal funcionari dels cossos de catedràtics d'ensenyament secundari i de professors d'ensenyament secundari d’alguna de les especialitats que tinguin atribució docent per impartir qualsevol de les matèries que s'integren en aquests àmbits.
Tal com expliquen en el seu comunicat les entitats denunciants, «un Reial Decret és una normativa bàsica estatal situada a la cúspide de la jerarquia normativa, el complicat procés de tramitació de la qual ja dona una idea del repte majúscul que suposa la seva impugnació».
Per tant, aquesta denúncia té un llarg camí per endavant: «En primer lloc, s'ha de consultar amb les comunitats autònomes; a continuació, es demana l'informe de la Comissió Superior de Personal i el dictamen del Consell Escolar de l'Estat. En les últimes fases del procés, el text requereix l'aprovació dels ministeris d'Hisenda i de Funció Pública, així com també del Consell d'Estat. Finalment, passa pel tràmit de deliberació en el Consell de Ministres».
Fonts:
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-9553
Recursos fotogràfics: Imatge d'estudi a Freepik.
