Dissabte passat va tenir lloc la segona trobada nacional de professors Teachers for Future Spain, col·lectiu de docents preocupats per l'estat d'emergència climàtica que fan accions concretes per al desenvolupament de programes en educació ambiental i ecosocial. La jornada va ser un èxit de participació i va permetre la reflexió sobre la forma i els continguts del PAEAS (Plan de Acción de Educación Ambiental para la Sostenibilidad) desenvolupat pel govern per mitjà d'experiències reals de diversos centres educatius i de ponències d'especialistes.

Accés al vídeo complet del reportatge i les entrevistes al nostre canal YouTube.

El PAEAS ha fixat com a objectiu general la definició de les línies estratègiques de l'Educación Ambiental per a la Sostenibilidad (EAS) a Espanya per als propers 5 anys i ofereix un marc de treball participat a partir del qual reforçar des de les eines d'influència social i cultural —comunicació, educació i formació, capacitació i participació— aquelles polítiques que han de fer front als desafiaments climàtics i ambientals. El grup coordinador del PAEAS està format pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITERD) i el Ministerio de Educación y Formación Profesional (MEFP).

Miriam Leirós, coordinadora de Teachers for Future Spain, ens explica que és important formar els docents més enllà de l'educació ambiental, en les conseqüències del deteriorament del medi ambient i el que els causa a les persones; això es coneix com a educació ecosocial.

El currículum de l'educació ecosocial traspassa els continguts mediambientals i incorpora àmbits que pateixen les conseqüències del deteriorament del medi ambient

Tot i que els plans d'educació ambiental es van iniciar a la dècada dels anys setanta del segle passat, encara avui dia es desconeixen tots els àmbits i àrees a desenvolupar en el currículum de l'educació ambiental i ecosocial. Els més joves se senten culpables i desenvolupen ecoansietat davant la impossibilitat de canviar la situació a què hem arribat com a planeta. Per això, és fonamental l'acció des de l'escola i la formació dels professors perquè aprenguin a canalitzar l'ansietat dels alumnes i la transformin en acció ambiental i gestió de les possibilitats. Aquesta és la missió de Teachers for Future, que ofereixen programes per aplicar a les escoles i així puguin canalitzar sentiments negatius cap a accions directes com «esbarjo residu zero», «mobilitat autònoma», «menjadors sostenibles atesos per proveïdors locals»; crear aquestes accions a les escoles permet convertir els alumnes en agents actius del canvi.

El concepte d'ecoansietat fa referència a les seqüeles psicològiques de la crisi climàtica; l'APA (American Psychology Association) el descriu com un terror crònic a un possible cataclisme ambiental

De vegades, es percep l'acció educativa mediambiental com quelcom que només es pot fer en entorns naturals, però els problemes ambientals es fan presents en tots els entorns, també els urbans. Segons Rosario Toril, documentalista al Centro Nacional de Educación Ambiental, és igual d'important educar els nens i nenes que viuen en entorns urbans perquè la sostenibilitat afecta tots els espais. Els recursos naturals són presents en tots els tipus d'entorns, per això afecta igualment la qualitat de l'aigua, la qualitat de l'aire, la diversitat biològica i les espècies amb què cohabitem tant en els espais urbans com en els naturals.

L'educació ecosocial suposa una superació de l'estudi de la natura com a mers observadors per actuar en àrees de coneixement transversal com l'economia, la història i les tecnologies i l'impacte de totes elles en el medi ambient

L'educació ambiental és un camp pedagògic interdisciplinari i heterogeni que cerca crear coneixements i habilitats per entendre i conèixer el medi ambient. Es considera que va començar l'any 1975 amb la Carta de Belgrad (document que es va elaborar al Seminari Internacional d'Educació Ambiental organitzat en aquesta ciutat), que recomanava crear consciència ambiental per mitjà de l'educació formal i informal. Des d'aleshores, el concepte va evolucionar cap al nou concepte d'educació per al desenvolupament sostenible, doncs actualment la realitat que vivim exigeix la unió entre les ciències naturals i les ciències socials, i així s'arriba a l'educació ecosocial, una superació de l'estudi de la natura com a mers observadors per actuar en àrees de coneixement transversal com l'economia, la història i les tecnologies i l'impacte de totes elles en el medi ambient.

Informació:

Teachers for Future Spain: https://teachersforfuturespain.org/

Ministerio de Educación y Formación Profesional, PAEAS: https://www.educacionyfp.gob.es/mc/sgctie/educacion-para-sostenibilidad/paeas.html

Centro Nacional de Educación Ambiental: https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/quienes-somos.html