A pràcticament la totalitat del planeta se celebra el pas a la majoria d'edat d'una manera o altra, ja que convertir-se en adult sempre és motiu d'alegria i celebració. A Occident els joves solen sortir amb les seves amistats a les discoteques per beure i ballar o quedar-se amb la família. En canvi, en altres indrets, aquesta celebració s'acompanya de certes tradicions i ritus culturals, depenent de la nostra ubicació.

L'edat a assolir per ser major d'edat varia entre les diverses societats, així com la naturalesa d'aquest canvi

El pas d'una persona de la infància a l'adultesa es coneix com a transició a l'adultesa o arribada a la majoria d'edat. L'adolescència és l'etapa intermèdia en què té lloc aquest procés. L'edat a assolir per ser major d'edat varia entre les diverses societats, així com la naturalesa d'aquest canvi; pot ser simplement una convenció legal, o formar part d'un ritual espiritual.

Els ritus de pas, ja siguin religiosos o no, compleixen una funció important en la societat en marcar moments significatius de transició i canvi en la vida de les persones

Els ritus de pas més comuns estan associats a naixements, morts, casaments i graduacions. En moltes societats, aquests esdeveniments solen tenir una gran càrrega simbòlica i ritual, i sovint es duen a terme en el context de cerimònies religioses. És important ressaltar que els ritus de pas, ja siguin religiosos o no, compleixen una funció important en la societat en marcar moments significatius de transició i canvi en la vida de les persones. Aquests rituals ajuden a enfortir el sentit d'identitat cultural, comunitària i personal, i brinden un context per comprendre i afrontar els desafiaments de cada etapa de la vida.

Cal destacar que la transició a la vida adulta és un procés complex i culturalment significatiu, i va més enllà de la mera qüestió legal de la majoria d'edat. Els ritus de pas i les celebracions associades juguen un paper important en el desenvolupament i la identitat d'una persona en la seva comunitat.

Són tres les perspectives predominants al voltant de la majoria d'edat:

• Transició i variació cultural: la transició de la infància a l'adultesa no és un concepte uniforme i varia en diferents societats i cultures. En algunes societats, aquesta transició està vinculada a la maduresa sexual, específicament a la menarquia (l'inici de la menstruació en les nenes) i l'espermarquia (la primera ejaculació en els nens). Aquest aspecte biològic assenyala l’inici de la maduresa física.
• Responsabilitat religiosa: en certes societats, la transició a l'adultesa està relacionada amb assolir una edat de responsabilitat religiosa. Això significa que les persones són considerades adultes un cop han assolit una edat específica o han passat per ritus o cerimònies religioses que indiquen la seva maduresa espiritual i les seves responsabilitats dins la seva comunitat religiosa.
• Societats occidentals i la majoria d'edat: a les societats occidentals, l'enfocament de la transició a l'adultesa sovint gira al voltant del concepte de «majoria d'edat», una convenció legal que designa una edat específica (generalment entre 17 i 21 anys) en la qual les persones ja no són considerades nens o menors d'edat davant la llei. En aquest punt, se'ls atorguen tots els drets i responsabilitats associats a ser un adult, com el dret a votar, celebrar contractes i prendre decisions legals de manera independent.

Transició i variació cultural

Són molts els ritus culturals que es duen a terme per celebrar la majoria d'edat. A tots els continents hi ha països amb tradicions diverses. Per exemple, als països llatinoamericans, és comú que les famílies organitzin una celebració molt onerosa quan les joves compleixen 15 anys. És una gran festa, anomenada «quinceañera» als països de parla hispana i «ball de debutants» al Brasil.

Als països del continent americà es fa una gran festa en assolir l'equador de l'adolescència

Mentrestant, als Estats Units i al Canadà és tradició celebrar la festa dels «dolços 16» (sweet sixteen, en anglès). Es creu que aquesta tradició es va originar antigament, quan les adolescents es presentaven formalment en societat, seguint un protocol similar al ball de debut o cotillion. En l'actualitat, aquestes festes són esdeveniments casuals o formals en els quals tot se centra en la celebració; es prepara un sopar i es du a terme el ball típic entre pares i filles o entre mares i fills.

A l'Àfrica el nombre de tradicions existents són incontables: A Papúa Nova Guinea es realitza una cerimònia anomenada kovave, per celebrar el pas a l'edat adulta dels barons, i en la qual aquests vesteixen una peça que rep el mateix nom, i que s'assembla a un barret cònic amb llargues garlandes de fulles que s'estenen des de la vora fins a sota de la cintura. D'altra banda, a Sud-àfrica la majoria dels homes se sotmeten a cerimònies de circumcisió i virilitat entre els xhosa ulwaluko i els sotho lebollo labanna.

Els països asiàtics designen un dia de l'any per celebrar la majoria d'edat de tots els seus joves

El continent asiàtic és dels més desconeguts a Occident. La riquesa cultural dels seus països es pot veure observant la multiplicitat de formes que hi ha de celebrar la majoria d'edat. Per exemple, al Japó es dedica un dia específic a l'any als joves que arriben a la vintena i, per tant, a la vida adulta. Una de les festes nacionals més importants d'aquest país és el seijin no hi, també conegut com el dia de la majoria d'edat. És un esdeveniment acolorit i pintoresc que es prepara i publicita a gran escala. El segon dilluns de gener tots els joves que han complert 20 anys ho celebren, ja que és l'edat designada com a inici de l'etapa adulta. Corea també ha optat per concretar un dia específic per celebrar l'aniversari dels qui han assolit la majoria d'edat a tot el país. Així, cada tercer dilluns de maig es commemora el dia de la transició a l'edat adulta.

Per la seva banda, la cerimònia de majoria d'edat  a Indonèsia es du a terme després que una nena tingui el seu primer període menstrual o quan a un nen li hagi canviat la veu. Mentrestant, a les Filipines es realitza el debut, una celebració popular de la transició a l'adultesa que celebren les dones que compleixen 18 anys, i que té caràcter d'esdeveniment formal, amb un codi de vestimenta estricte i exquisit.

Una de les ètnies molt presents a Espanya i en altres països de tot Europa, amb història i cultura pròpies, és la comunitat gitana. Als 20 anys, els homes gitanos reben el nom de shave i les dones el de sheya. El costum dicta que en aquesta edat se'ls ensenya a conduir i a treballar en l'ofici familiar.

Responsabilitat religiosa

La religió d'una persona també pot marcar la forma en què celebra la majoria d'edat. Les religions amb més adeptes en l'actualitat són les monoteistes (judaisme, cristianisme i islam), juntament amb el budisme, que darrerament també està guanyant presència.

En el budisme theravada, els nens i joves barons passen per una cerimònia de noviciat anomenada shinbyu poc abans de complir els 20 anys, en la qual són iniciats com a monjos novicis en un temple.

La responsabilitat religiosa comença a la pubertat amb la confirmació de la fe en Déu

A tot el món, els joves jueus celebren els seus bar i bat mitsvà als 13 i 12 anys per demostrar el seu compromís amb la fe i reconèixer la seva responsabilitat amb la llei jueva. Mentrestant, a l'islam als nens se'ls anima a començar a orar a l'edat de 7 anys, però no se'ls requereix que compleixin cap obligació religiosa abans d'assolir la pubertat. Les nenes són considerades adultes quan tenen la primera menstruació, mentre que els nens són adults quan comencen a experimentar els primers signes de pubertat.

Per la seva banda, la joventut cristiana en moltes esglésies occidentals rep el sagrament de la confirmació per celebrar el seu pas a la maduresa. És una cerimònia important que marca el compromís del confirmat amb la seva fe en Déu.

Societats occidentals i la majoria d'edat a Europa

En l'ordenament jurídic d'un país, la majoritat és la condició legal per a l'atribució de la plena capacitat d'acció d'una persona, que s'adquireix en assolir una edat cronològica prèviament establerta. És a dir, que la persona ha assolit una maduresa intel·lectual i física suficient per tenir una voluntat vàlida per realitzar actes de la vida civil. Segons el Codi Civil, des del 17 de novembre del 1978 la majoria d'edat a Espanya s'assoleix als 18 anys. No obstant això, la majoria d'edat legal no s'ha de confondre amb l'edat de consentiment sexual, l'edat per casar-se, per fumar o consumir begudes alcohòliques, per conduir vehicles, per votar, etc. Aquests tipus d'edat legal poden ser independents i estar definits en una edat diferent a la de la majoria.

A Europa la majoria d'edat s'ha fixat en els 18 anys

En l'actualitat, molts països europeus han fixat la seva majoria d'edat en els 18 anys, fet que significa que una persona assoleix plena capacitat d'acció i responsabilitat legal a partir d'aquesta edat. Alguns d'aquests països són Andorra, Àustria, Bèlgica, Bielorússia, Croàcia, Dinamarca, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Regne Unit, Portugal, entre d'altres.

Es popularitzen les cerimònies seculars humanistes entre la joventut europea

En diversos d'aquests països han guanyat popularitat les cerimònies no religioses de transició a la vida adulta, organitzades per associacions humanistes. L'humanisme és una perspectiva filosòfica i ètica que emfatitza el valor i la capacitat d'actuar inherent als éssers humans, sense dependre de creences religioses o elements sobrenaturals. Trobem aquest tipus d'organitzacions en països com Regne Unit, Suècia, Països Baixos, Noruega, Alemanya o França. Totes ofereixen cerimònies de confirmació civil per a joves que volen marcar la seva transició a la vida adulta sense elements religiosos. Aquestes cerimònies solen ser personalitzades i emfatitzen valors humanistes com l'empatia, la responsabilitat, el pensament crític, l'ètica i la ciutadania; s'hi convida els joves a reflexionar sobre els seus valors i objectius personals, i es ressalta el desenvolupament personal i ètic del jovent. Normalment són conduïdes per líders humanistes.

En resum, la transició de la infància a l'adultesa no està universalment definida i pot ser modelada per factors biològics, culturals i legals. Diferents societats poden emfatitzar diversos moments de l'adolescència per marcar el pas a la vida adulta, la qual cosa pot tenir implicacions significatives en els drets i les responsabilitats d'un individu dins la seva comunitat i davant la llei.