El proper diumenge tindran lloc unes eleccions generals atípiques per moltes raons. Sens dubte, un dels àmbits que pot patir més canvis és el de l'educació. L'última Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE, 2020) ha estat un dels punts de més conflicte social, amb vagues i protestes al carrer repetides vegades al llarg dels darrers dos anys acadèmics. És el motiu pel qual trenquem la nostra filosofia de no parlar de temes polítics, però en aquesta ocasió es percep inquietud en els actors del sistema educatiu i volem conèixer amb detall i de primera mà què pot passar en educació a partir de dilluns, 24 de juliol, i quins canvis hauran d'afrontar els docents a contrarellotge abans de l'inici del curs.

Accés a l'entrevista completa al nostre canal YouTube.

Per aquesta raó, parlem amb Sandra Moneo, portaveu adjunta del Grup Popular i coordinadora de l'àrea d'Educació, sobre els principals temes que preocupen el col·lectiu docent i les famílies. Què passarà amb la LOMLOE, es modificarà o seguirà el pla d’implantació establert l’any 2020? Moneo no parla de derogació sinó d'acord social amb els actors implicats i la resta de forces polítiques, i reconeix que calen reformes importants de manera immediata.

Europa ens diu que a l'any 2030 tots els països hauran de tenir un abandonament educatiu primerenc com a màxim del  9 %, però Espanya està en un 13,9 %

Mesures davant el fracàs i l'abandonament escolar

Segons la portaveu del Partit Popular, una de les seves propostes fermes dins l'àmbit educatiu és desplegar un programa específic de tutories personalitzades per a cada alumne i en totes les etapes educatives. Un altre punt que ha enfurismat les famílies durant la legislatura passada ha estat la disposició addicional 4a de la LOMLOE, en què s'indiquen mesures per tancar els centres d'educació especial en un termini de deu anys, perquè es dona per fet que els centres ordinaris tindran els recursos necessaris per atendre tot tipus d'alumnes sense importar la seva diversitat funcional o intel·lectual. Sandra Moneo ha reafirmat que es derogarà aquesta disposició addicional.

Percentatge d'inversió en educació respecte al PIB

Quan abordem la qüestió sobre el percentatge d'inversió en educació respecte al PIB, Moneo reconeix que és un punt de debat interessant i que habitualment és objectiu de manipulació per gairebé totes les forces polítiques, si bé la situació actual és força precària, sobretot a l'ensenyament universitari, on la inversió no arriba al 4 % sobre el PIB. La portaveu del Partit Popular no es va voler comprometre amb una xifra tot i que va parlar de quantificar la realitat educativa en relació amb els costos de tutories personalitzades, mitjans, ràtios i altres recursos per poder parlar amb evidències de necessitats reals.

Llengües vehiculars, la defensa del castellà a les aules com a llengua cooficial

El punt més qüestionat i que més sentències i tensió política ha generat entre govern central i governs autonòmics és l'ús de les llengües vehiculars en el sistema educatiu i la presència del castellà a les aules com a llengua cooficial, a la qual cosa Moneo ha respost que no és qüestió de fer reformes sinó del compliment de la llei en algunes comunitats.

La qüestió no és fer canvis sinó l'incompliment de la llei en algunes comunitats

Font: 

INÈDIT Agència