Sir Ken Robinson ha mort divendres passat 21 d'agost a la ciutat de Los Angeles (Califòrnia) a causa d'un càncer. La seva mort deixa una tremenda tristesa en l'àmbit de l'ensenyament perquè va ser un educador innovador que va intentar divulgar la importància de la creativitat i l'art en l'educació.

Va néixer a Liverpool el 4 de març del 1950, i als quatre anys d'edat va contreure la poliomielitis, malaltia infecciosa que ataca el sistema motor i que li va produir una petita paràlisi i una dificultat per caminar per a la resta de la seva vida. Les dificultats que va tenir a la seva infància i adolescència per la seva malaltia li van ajudar a desenvolupar el seu amor pel teatre i les arts creatives en general. Es va doctorar a la Universitat de Londres i realitzà la seva tesi doctoral sobre les possibilitats del teatre en l'educació.

"La creativitat ha de ser tan important en l'educació com l'alfabetització"

Sir Ken Robinson va ser un gran conferenciant i escriptor d'èxit, algunes de les seves obres s'han traduït a més de 20 idiomes i han estat best sellers en diferents països. La seva conferència més coneguda la va realitzar a l'organització sense ànim de lucre TED, amb el títol «Les escoles maten la creativitat?», al febrer de 2006, té més de 66 milions de visualitzacions i es va convertir en un dels vídeos més vistos a Youtube en aquell moment i es creu que ha arribat a més de 350 milions d'espectadors.

El 1998 va ser triat per estar al front del comitè consultiu nacional del Regne Unit sobre educació creativa i cultura, comitè que, possiblement, va realitzar la major investigació nacional sobre la importància de la creativitat en l'educació i l'economia d'aquest país.

"El sistema educatiu actual allunya moltes persones de les seves habilitats naturals"

Fruit de la feina en aquest comitè, es va publicar l'anomenat Informe Robinson, el títol formal del qual és Tots els nostres futurs: creativitat, cultura i educació. L'informe va tenir un gran impacte, ja que posava en relleu l'escàs paper que fins llavors havia rebut la creativitat i la importància que recaurà sobre ella en el futur ja no només del país, sinó de la pròpia humanitat.

Quant als seus principals llibres, hi ha tres títols que són d'obligada lectura per a qualsevol que senti interès per l'ensenyament i l'aprenentatge; segons el meu propi criteri recomano L'element: com trobar la teva passió pot canviar-ho tot, en el qual descriu la urgència per descobrir el lloc on la persona fa allò que realment vol fer i on és qui sempre ha volgut ser. El segon llibre que recomano és Fora de les nostres ments: aprèn a ser creatiu, on descriu com les escoles, empreses i comunitats poden treballar juntes per donar-li a la creativitat el lloc que li correspon. I finalment, el llibre que va ser inspirat per la conferència TED que hem esmentat en el paràgraf anterior i que es titula Com l'escola mata la creativitat, en ell no pretén atacar l'escola clàssica titllant-la d'ineficaç o innecessària sinó que opina que ha de complementar-se amb activitats que fomentin un millor desenvolupament físic de l'alumne i de les seves habilitats artístiques. I això no és només qüestió de l'escola sinó que també esmenta els pares dels alumnes perquè ajudin els seus fills en el seu desenvolupament i educació.

El llegat de sir Ken Robinson és llarg i prolífer però hi ha unes quantes idees que han arribat a l'educació per transformar-la per sempre, aquí en van unes poques que convé tenir present:

La creativitat ha de ser tan important en l'educació com l'alfabetització: a les escoles es menysprea la creativitat i només es premia l'habilitat en matemàtiques, llengua o història, quan hauria d'estar al mateix nivell. Els nens tenen una capacitat per innovar i uns talents extraordinaris que estan sent desaprofitats.

 Estigmatitzar l'error mata la creativitat: per crear, per innovar, no s'ha de tenir por d'equivocar-se perquè si els nens tenen por a equivocar-se deixaran de provar i d'experimentar. No obstant això, el sistema d'educació actual estableix que els errors són negatius i va anihilant la creativitat inherent a l'ésser humà.

A les escoles s'educa només el cervell i, especialment, l'hemisferi esquerre: tots els sistemes educatius tenen una jerarquia que situa al capdamunt les matemàtiques i els idiomes, seguits de les humanitats i, en el nivell més baix, les arts. I dins de les arts, fins i tot es dóna més importància a la plàstica i a la música que al teatre o la dansa. No s'educa l'ús del nostre propi cos ni la capacitat de crear i imaginar, perquè el sistema educatiu es va dissenyar amb la revolució industrial, per ensenyar a treballar, i dóna més importància als temes o aspectes útils per al treball.

El sistema de valoració escolar no és just: en contra del que molts pensen, l'habilitat acadèmica no és sinònim d'intel·ligència. Ens hem acostumat a creure que un nen que no va bé a l'escola no és intel·ligent, quan en realitat pot tenir molt talent i ser brillant i creatiu. El problema és que a les escoles no es valora la intel·ligència, sinó la capacitat de destacar en certes assignatures o matèries.

El sistema educatiu actual allunya moltes persones de les seves habilitats naturals: els talents d'una persona no sempre estan a la vista, de vegades s'amaguen sota la superfície i cal buscar-los, descobrir-los. L'educació hauria de ser l'entorn on es creïn les circumstàncies adequades perquè aquests talents emergeixin, però no és així.

L'educació no ha de patir una evolució, sinó una revolució: per solucionar els problemes dels sistemes actuals, no basten els canvis superficials, l'educació ha de transformar-se en quelcom diferent del que és ara. Per a això, hem de desprendre'ns de les idees preconcebudes, com el fet de què tothom hagi d'anar a la universitat, la qual cosa deriva en una concepció lineal de l'educació que no és adequada. L'important no és superar cursos sinó desenvolupar al màxim les capacitats de la persona.

Per educar cal encoratjar la passió i commoure l'esperit: cal crear un moviment en educació en el qual la gent desenvolupi les seves pròpies solucions amb el suport d'un currículum personalitzat, però s'ha de fer apel·lant a la passió, perquè quan fem el que ens apassiona, sigui el que sigui, som feliços i ens sentim plens.

Descansi en pau, sir Ken Robinson! Molts alumnes li agraeixen haver trobat el seu element gràcies a la seva tasca inspiradora per a tants milers de docents.

Imatge: Marc Arias