A favor de la dislèxia a les Canàries
Una sentència pionera
El Tribunal Superior de Justícia de Canàries (TSJC) ha dictaminat que un col·legi concertat de Les Palmes de Gran Canària i el govern regional van vulnerar el dret a l'educació en condicions d'igualtat d'un alumne de Primària, al que no van oferir cap resposta per superar els trastorns d'aprenentatge que presentava com a conseqüència d'una dislèxia diagnosticada de forma precoç, quan comptava amb tan sols 7 anys, segons informen diversos mitjans, entre ells Eldiario.es.
Un col·legi concertat de Les Palmes de Gran Canària i el govern regional van vulnerar el dret a l'educació en condicions d'igualtat d'un alumne de Primària
Als mitjans es relata que va ser el 2013 quan la família del menor va detectar la necessitat d'acudir a un especialista per les seves dificultats d'aprenentatge a causa de la dislèxia (inversions de lletres, omissions, confusions…) que percebien en el seu fill, cosa que va ser comunicada al centre tal com assenyala la sentència.
Després de ser diagnosticat amb dislèxia per un centre psicopedagògic privat, els pares van demanar al col·legi l'adaptació metodològica de manera que el nen pogués progressar adequadament; entre altres qüestions, reclamaven una modificació en la metodologia emprada en els exàmens, que es concretava en mesures com llegir en veu alta les preguntes i explicar-les, formular-les de la manera més precisa possible, concedir-li més temps per respondre les qüestions o escurçar la durada de les proves.
Els pares van demanar al col·legi l'adaptació metodològica però no la van obtenir
El centre es va comprometre a realitzar totes aquestes adaptacions, de fet, durant aquell curs en el que el nen estudiava 3r de Primària, «es va percebre una millora en algunes matèries», però no en altres degut a les dificultats dislèxiques que tenia el menor, especialment en tot allò relacionat amb el processament de la informació visual i auditiva.
Segons informa el diari El País, el centre el va incloure en un grup amb necessitats especials durant dues hores per setmana, però la resposta va ser pitjor, perquè el que necessitava el nen i van demanar els pares era una adaptació metodològica i no allò.
La situació no va millorar amb el temps i en no adoptar el centre les mesures requerides, «el nen es cansava i començava a molestar al del costat». Els progenitors van decidir contractar suport fora de les aules per tal que el nen evolucionés. No obstant això, segons la seva versió, quan arribava a les classes el renyaven dient que no tenia dislèxia. «Tu el que tens és que ets un gandul, et portes malament», assegura la família que li deien. «Tiraven a les escombraries tota la feina que teníem feta de fora», postil·la.
Així doncs, la família va decidir sol·licitar a la Conselleria d'Educació una avaluació del cas el 2016, però fins un any després no s'expedeix un preinforme psicopedagògic que conclou que l'estudiant té un coeficient intel·lectual de 116, una evolució positiva, un nivell adequat en lectura i progrés en escriptura. «No obstant això, al text s'especifica que l'orientadora no es va reunir amb el menor en cap moment».
L'orientadora no es va reunir amb el menor en cap moment
Durant tots aquests anys, la família va rebre respostes evasives per part del col·legi: primer, que no disposaven de gabinet psicopedagògic; després, que el nen no patia dislèxia, sinó una falta d'estimulació del llenguatge; més tard, que avançava bé; i finalment, que el seu coeficient intel·lectual estava en la mitjana; així que després de diversos intents més de solució amb la Conselleria d'Educació la família acaba per acudir a la justícia i aquesta li ha donat la raó.
La justícia decideix a favor de la família
Segons la sala, «el fet que el menor tingui un coeficient intel·lectual de 116 no implica que no existeixin les dificultats d'aprenentatge, les quals han estat posades de manifest a través de l'estudi realitzat pel gabinet privat al que van haver d'acudir els pares per la nul·la resposta donada pel centre i per les autoritats educatives».
La resolució judicial, signada pels magistrats María de las Mercedes Martín (ponent), César García Otero i Francisco José Varona, remarca que l'administració pública té el mandat de posar a disposició del menor els mitjans necessaris, personalitzats i efectius per satisfer les seves necessitats educatives especials (personal qualificat, instal·lacions d'inclusió, una programació específica…). No obstant això, la resposta de la Conselleria d'Educació, que coneixia el cas des del 2016, va ser «nul·la»,
L'administració pública té el mandat de posar a disposició del menor els mitjans necessaris, personalitzats i efectius per satisfer les seves necessitats educatives especials
Així doncs, en la sentència (que és ferma ja que cap de les parts l'ha recorregut durant el període en què es permet fer-ho) es dictamina que hi ha hagut una vulneració de drets fonamentals (art. 14 i art. 27 de la Constitució) per part del col·legi concertat Juan Ramón Jiménez i la Conselleria d'Educació a un menor d'edat que presenta una dislèxia i que cursa estudis a l'etapa d'Educació Primària.
La sentència dictamina que el col·legi concertat Juan Ramón Jiménez i la Conselleria d'Educació han vulnerat els drets fonamentals de l'infant (art. 14 i art. 27 de la Constitució)
Aquesta és una sentència pionera ja que ofereix una solució ràpida i eficaç per als nens que pateixen aquest trastorn, a més de ser la primera sentència a Espanya d'aquestes característiques.
És la primera sentència a Espanya d'aquestes característiques
Tal com assenyala La Casa del Funcionario (l'associació que ha publicat la sentència completa), aquesta pot ser extensible a altres nens amb necessitats específiques d'aprenentatge, com ara menors amb dèficit d'atenció o amb trastorn d'hiperactivitat.
Segons informa El País, en l'actualitat el menor cursa sisè de Primària en un centre escolar públic i fins a la data no ha repetit curs. Els pares asseguren que han gastat 18.000 euros en suport privat. La mare assenyala que lluitarà per a què la Conselleria d'Educació li faci la corresponent avaluació psicopedagògica al seu fill i adapti els seus estudis a Secundària. Una avaluació que, segons denuncia l'associació, encara no s'ha fet tot i la sentència judicial, datada al desembre del 2018, per la qual cosa el col·lectiu en sol·licitarà l'execució. Preguntat sobre això, el govern de Canàries guarda silenci.
Tot i ser aquest un sol cas, es tracta de quelcom que concerneix i que afecta a milers de famílies. Eldiario.es afirma que, segons dades facilitades pel govern de Canàries, al voltant del 2 % dels alumnes dels centres públics de l'arxipèlag pateix dislèxia, mentre que als col·legis concertats aquesta xifra puja fins al 4,7 %. El percentatge de menors diagnosticats en Educació Secundària supera amb escreix, en més del doble, al de casos detectats durant l'etapa Primària.
Fonts
https://elpais.com/sociedad/2019/03/20/actualidad/1553105437_432844.html
Per a més informació visiteu:
Sin Comentarios