La majoria de les persones bilingües a Espanya són parlants de llengües minoritàries. Aquesta és la conclusió que s'extreu de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, on es destaca com a llengües poc utilitzades l'aranès, l'aragonès, el català i el valencià.

Tot i això, més enllà d'aquestes llengües cooficials en el cas d'alguns territoris, és molt més rica la diversitat lingüística d'Espanya; l'andalús, considerat per la majoria de lingüistes com un dialecte, és un dels que més destaquen per les seves particularitats fonètiques i ortogràfiques. Precisament, aquestes diferències de la parla andalusa respecte a la llengua oficial del territori espanyol (el castellà), que suposen una riquesa i una aportació a la diversitat del nostre país, es perceben per algunes persones prejudicioses com un aspecte perjudicial.

Els estereotips subjectes a la parla andalusa i la imatge negativa que se'n presenta és una altra més de les expressions de la xenofòbia present a Espanya, la qual afecta el col·lectiu de persones andaluses que són estigmatitzades, considerades persones incultes, gandules, de baix nivell educatiu, poc serioses o professionals, i vulgars.

L'andalús, considerat per la majoria de lingüistes com un dialecte, és un dels que més destaquen per les seves particularitats fonètiques i ortogràfiques

Arran d'aquesta necessitat urgent de revertir aquesta percepció negativa creada a l'imaginari col·lectiu són múltiples els projectes que des dels seus àmbits d'estudi i de treball fan incidència perquè l'andalús deixi de ser una llengua inferior a la resta de llengües. L’Escuela de Escritura en Lengua Andaluza (EDELA) és un projecte sorgit d’aquesta necessitat de professionalitzar la llengua natural d’Andalusia i que l’andalufòbia deixi de veure's com una cosa normal. Entrevistem la seva cofundadora, Beatriz Cobos Lirola, que ens explica com l'educació i l'ensenyament d'idiomes suposa una oportunitat per generar un canvi social que minimitzi aquesta discriminació que pateix la comunitat andalusa per la seva parla.

Pregunta: Com ha sorgit la idea de crear EDELA i quina és la seva finalitat principal?

Resposta: L'Escuela de Escritura en Lengua Andaluza sorgeix arran del projecte AndaluGeeks, un col·lectiu que va crear un grup per aprendre a escriure andalús. Allà ens vam conèixer els integrants d'aquesta escola, i ens vam unir per treballar en el manual Aprender a escribir en andaluz que aviat veurà la llum. Vam decidir continuar treballant juntes en aquesta direcció de la didàctica per ensenyar l'ortografia andalusa, amb l'objectiu de dignificar aquesta llengua, tornar-li el prestigi a aquesta manera de parlar mitjançant la promoció de la seva escriptura.

«Vam decidir ensenyar l'ortografia andalusa amb l'objectiu de dignificar aquesta llengua i de tornar-li el prestigi a la nostra manera de parlar mitjançant la promoció de la seva escriptura»

P: L'andalús és minoritari, igual que altres llengües a tot Espanya. Es pot extingir si no es treballa per conservar-lo? Teniu dades del nombre de persones que dominen l'andalús?

R: Qualsevol llengua no estandarditzada corre el risc d'extingir-se. De fet, segons la UNESCO, de les 7000 llengües minoritàries 26 s'extingeixen cada any. Jo crec que l'andalús no té risc d'extinció com a tal, i és que aquí hi ha un fenomen que en lingüística anomenem diglòssia, que és la situació de convivència de dues varietats lingüístiques (una parlada i una altra escrita), és a dir, parlem andalús però escrivim en castellà. El risc que es deriva de la diglòssia per a l'andalús és el desprestigi de la llengua parlada, perquè a l'imaginari col·lectiu se situa per sota de la llengua escrita, considerant aquesta última intel·lectualment superior. Així doncs, l'escriptura andalusa ens serveix per reivindicar aquest prestigi, i constitueix una eina necessària i útil que s'està emprant per reflectir per escrit els cants de la tradició oral com el flamenc, per compondre lletres musicals, o per transcriure entrevistes antropològiques. Pel que fa al seu ús, actualment l'andalús escrit està en procés d'expansió. Així s'extreu de les dades del 2022 sobre l'ús dels programes d'AndaluGeeks, segons les quals 27 000 persones han utilitzat el transcriptor de castellà a andalús; 5000 han instal·lat el teclat en línia d'andalús; i 17 000 han jugat al Wordle en andalús.

«L'andalús no està en risc d'extinció gràcies a la diglòssia. Però d'aquesta diglòssia se'n deriva un risc: el seu desprestigi»

P: Quins mètodes pedagògics d'educació soleu emprar a l'escola? Ens podries parlar una mica del funcionament de les aules, els nous cursos que arrencaran al febrer i el tipus d'alumnes que rebeu?

R: Els cursos són en línia. Aquests primers cursos estaran centrats en l’ortografia, són un apropament a l’escriptura andalusa. Tindran una durada previsiblement de dues hores, amb una part teòrica i una altra de pràctica en què s'emprarà l'enfocament per tasques amb continguts propers a la quotidianitat. Aquest mateix curs també s'impartirà de manera presencial en una escola pública de Berlín (Alemanya).

Si bé de moment comencem amb cursos d'iniciació a l'escriptura i l'ortografia andalusa, també estem treballant per llançar a mig termini cursos més sofisticats que cobreixin l’estudi de tots els aspectes de la llengua.

El perfil d'estudiants que rebem generalment respon a persones andaluses que volen aprendre a escriure la llengua nativa, encara que també hi ha una part de persones curioses o lingüistes que tenen interès per aprendre l'escriptura.

P: He vist que s'ha formalitzat l'ortografia en andalús, com ha estat el procés? Des d'EDELA com hi heu contribuït?

R: Com a EDELA no hem participat en el procés de publicació de l'ortografia, però t'ho puc explicar una mica: L'Estándar Para el Andaluz (EPA) recull tota la feina prèvia que existeix, i que no ha tingut repercussió. Les primeres propostes ortogràfiques modernes per a l'andalús sorgeixen el 2000. Aquest mateix any neix la Sociedad para el Estudio del Andaluz, una organització on es reuneixen autors que fan estudis al voltant d'aquesta llengua, i que comencen a presentar propostes ortogràfiques diverses. La norma ortogràfica per a la transcripció de l'andalús (NOTA) n'és una, i la proposta bàsica per poder començar a escriure en andalús de Tomás Gutier i Paco Arbadulí n'és una altra. Aquest treball previ ha constituït la base per l'elaboració de l'EPA que es va presentar el 2018, per la qual cosa és la primera vegada que es fa una ortografia de l'andalús de baix a dalt. Després de la publicació d’aquesta proposta sorgeix el col·lectiu AndaluGeeks, que és qui s’encarrega de donar difusió i promoure l’ús de l’EPA; de fet, han estat ells els que han creat el transcriptor i elaborat el teclat en línia.

P: Pot passar l'andalús de dialecte a llengua cooficial amb aquesta formalització de la seva ortografia?

R: El nostre objectiu no és altre que dignificar una llengua minoritzada, i ho fem mitjançant la promoció de la seva escriptura. Després, que la llengua arribi o no a un caràcter oficial a les institucions ja és quelcom que respon a altres qüestions. Nosaltres ens conformem amb aconseguir que l'andalús sigui tractat amb respecte, que es consideri igual de vàlid que qualsevol altra modalitat lingüística per a la comunicació en qualsevol àmbit; en altres paraules, que deixi de ser un marcador d’incultura i objecte de burla.

«Nosaltres ens conformem amb aconseguir que l'andalús sigui tractat amb respecte»

P: Se sol dir que la parla és dinàmica, mentre que l'escriptura és estàtica. Serà així a partir d'ara amb l'andalús?

R: Nosaltres recollim el testimoni de l'EPA i AndaluGeeks entenent que la llengua escrita és un reflex de la parla. Aquesta és una perspectiva predominantment descriptivista, allunyada del prescriptivisme a què ens tenen acostumades les institucions lingüístiques com la RAE, que gosa definir què és correcte i què no, així com els límits del que es considera vulgar o no (moltes vegades són els propis andalusismes allò que considera vulgar). En aquest corrent comptem amb l'EPA, que té certa flexibilitat, amb unes normes amb què podem plasmar per escrit diferents maneres de parlar, paraules pròpies de cada regió, expressions… Per a l'andalús no hi ha una institució equivalent a la RAE ni es pretén. L'ortografia és una eina per escriure allò que diuen els parlants.

«Entenem que la llengua escrita és un reflex de la parla»

P: Hi ha previsions que es facin accions a les escoles, instituts o universitats per promoure l'andalús escrit?

R: Sí, és un dels nostres objectius a llarg termini, poder fer xerrades sobre consciència lingüística, perquè ens sembla important que les joves generacions puguin identificar la seva manera de parlar i entenguin que no és un defecte a corregir. Moltes vegades hem viscut aquest tipus de correccions a l'etapa escolar, i és quelcom que cal intentar evitar de totes passades. El nostre projecte ara mateix està naixent, però sí que aspirem a poder contribuir a portar la consciència lingüística a les aules.

«Aspirem a poder contribuir a portar la consciència lingüística a les aules»

P: És cert que s'estigmatitza les persones andaluses per la parla? A les formacions que impartiu es treballen continguts de cara a combatre aquests estigmes?

R: Per descomptat que se'ns estigmatitza. Només cal engegar la televisió. M'agradaria citar sobre això el treball de Manuel Rodríguez Illana, doctor en periodisme, que analitza l'adoctrinament mitjançant els mitjans de comunicació, i segons el qual es presenta el castellà com una llengua superior a la resta de modalitats. Per qui vulgui aprofundir en aquest aspecte recomano els seus llibres Por lo mal que habláis i El esclavo feliz.

Pel que fa als cursos d'andalús, sempre es farà un repàs del context en què sorgeix l'ortografia i la necessitat d'escriure l'andalús com una forma d'activisme contra la percepció existent de l'andalús, que es percep com una deformació del castellà, res més lluny de la realitat. Tots els cursos tindran aquesta part d’introducció i de debat.

P: Com ha estat la reacció del públic davant la creació de la nova escola? Hi ha interès, acceptació…?

R: Sí. Hem rebut molts missatges de gent interessada a participar en els cursos, i d'altres persones que hi volen col·laborar. De fet, gràcies al treball previ del col·lectiu AndaluGeeks ja existeix una comunitat de persones que utilitzen aquesta ortografia, fins i tot persones molt mediàtiques com Pintarraheô, que han aconseguit visibilitzar aquesta forma d'escriure per mitjà de la seva normalització a les xarxes socials. He de dir que estem molt contents per tots els missatges que rebem i també molt il·lusionats per aquesta acollida.

P: Des de la traducció a l'andalús d'El petit príncep per Juan Porras, s'ha obert debat sobre si existeix o no l'idioma andalús. No hi ha dubte que com a dialecte/variant castellana existeix, però… com es justifica la seva existència com a idioma/llengua?

R: Nosaltres creiem que el debat entre dialecte i llengua es podria qualificar d'estèril. Si seguim amb la discussió de si és un dialecte o una llengua no passarem al següent nivell, que és discutir sobre allò que es parla. M'agradaria citar en aquest punt Manuel Alvar, qui va afirmar en una de les seves entrevistes que el millor és anomenar dialecte a l'andalús, però, la sociolingüística ens ensenya que un dialecte no és més que una llengua que no gaudeix de prou prestigi. Recordem el famós aforisme del lingüista Max Weinreich («una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una flota») la interpretació del qual ens porta a afirmar que les raons per considerar si una parla és una llengua o un dialecte són qüestions alienes a la lingüística, més aviat són qüestions merament polítiques. En tot cas, la denominació és una cosa secundària, per a nosaltres l'important és escriure-la i tornar-li el prestigi.

«El debat entre dialecte i llengua es podria qualificar d'estèril. Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una flota»

P: Hi ha evidències històriques d'escrits antics amb llengua andalusa?

R: Sí, hi ha investigacions al respecte de García Duarte, que mostren que l'andalús escrit es remunta al segle XVIII. Per nomenar algun exemple, el Premi Nobel de literatura Juan Ramón Jiménez diverses vegades va escriure en la seva llengua materna, un exemple d'això el trobem en la seva obra La carbonería quemada.

Enllaços d'interès:

Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries: https://mpt.gob.es/politica-territorial/autonomica/Lenguas-cooficiales/Consejo-Europa-Carta-lenguas/Carta-Europea-de-Lenguas-Regionales-y-Minoritarias.html

EDELA: https://escueladeandaluz.wordpress.com/

AndaluGeeks: https://andaluh.es/

EPA: https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8Attand%C3%A2_pal_andal%C3%BBh

Sociedad para el Estudio del Andaluz: https://zea-andalu.org/propuehtah-ortografikah/