La poesia és una de les formes més artístiques i boniques de connectar amb les persones i amb un mateix mitjançant el llenguatge. Emoció, creativitat, imaginació i ritme són els ingredients del còctel, i d'això en saben molt els participants a Slam Poetry, un concurs molt conegut entre els amants de la poesia en què els contrincants utilitzen tan sols la veu i el cos per captivar el públic amb els seus versos. Aquest concurs es caracteritza per exigir als participants agilitat, dinamisme i interacció.

A la província de Barcelona hi ha diversos espais dedicats a aquest tipus de competicions; un el trobem a Sant Boi de Llobregat: l'associació Llobregat Slam Poetry - Associació Cultura Excêntrica. Pertany a la xarxa de 33 ciutats que conformen la lliga nacional d'Slam Poetry Espanya i funciona al municipi des del 2013.

L'associació Llobregat Slam Poetry porta la competició poètica a les aules de secundària amb el projecte SlamINS

Un dels projectes educatius sorgits al si d'aquesta associació és SlamINS, un projecte que es porta a terme amb l'alumnat de 3r i 4t d'ESO. Consisteix en una sèrie de tallers curriculars de Literatura Oral i Poesia Escènica per a tots els instituts de la regió. El projecte porta en marxa més de sis anys i hi han participat més de 1400 estudiants. A Inèdit entrevistem Carlos Elías Soriano, un dels organitzadors de l'SlamINS. És professor de Matemàtiques i Ciències a secundària, i també és professor de poesia i guanyador de la lliga nacional Slam Poetry Espanya en tres ocasions.

Pregunta: Què és la poesia Slam?

Resposta: M'agrada molt la definició que en donen a França. Slam Poetry és un esport artístic de competició. És un esport en tant que contempla la idea d'una disciplina, d'un entrenament i d'una tecnificació; és artístic en tant que és una manifestació cultural; i és de competició en tant que les persones que hi participen competeixen entre si per guanyar el favor del públic. A priori, no hi ha més restriccions, però hi ha 3 regles bàsiques: els textos són d'autoria pròpia; els poetes només han d’utilitzar la veu i el cos, pel que no hi pot haver instruments musicals, disfresses, cançons ni atrezzo; i la durada és de tan sols 3 minuts. La resta és d’elecció pròpia: llengua lliure, tema lliure, estil lliure, i sense censura.

Slam Poetry és un esport artístic de competició en què els contrincants utilitzen la veu i el cos per captivar al públic

P.: Per què és important ensenyar poesia a les escoles?

R.: Sobretot per la subversió dels rols que permet. Afortunadament, cada vegada hi ha més docents i educadors que creuen que les formes tradicionals en què la literatura és presentada a l'estudiantat no són suficients per estimular de manera significativa una connexió amb ells. Slam Poetry ofereix l'oportunitat de representar i resignificar aquests contextos instructius d'aprenentatge literari i de la poesia en particular, des d'una postura lúdica, interactiva, molt més fresca i que connecta amb desenes de milers de persones al món.

«Les formes tradicionals en què la literatura és presentada a l'estudiantat no són suficients per estimular una connexió amb ells»

P.: La poesia és una assignatura complexa d’ensenyar per la seva complexitat lingüística i estètica, com ensenyar aquesta matèria a la joventut?

R.: Aquesta pregunta és fantàstica perquè ens dona l'oportunitat de reformular el concepte de la poesia que tenen els joves a l'institut i deselititzar-la, demostrar-los que la poesia no pertany a una elit il·lustrada i molt llegida i que sap molt de poesia, de mètrica i d'anàlisi, per pujar a l'escenari i posar en paraules allò que una persona sent, i allò que la mou i la motiva. Aquesta és una peça central del projecte, ja que permet demostrar-los com és de fàcil en realitat l'acte creatiu.

«Tenim l'oportunitat de reformular el concepte de la poesia que tenen els joves a l'institut i deselititzar-la»

P.: Ensenyeu poesia o a escriure poesies?

R.: Fem exercicis de desbloqueig, mobilitzadors i facilitadors d’idees. No posem tant l'accent en la dimensió literària (la qualitat o la complexitat dels textos) sinó que el valor afegit és donar-los un entorn de joc on experimentar i permetre's el luxe i la llibertat d'explorar sense prejudicis.

P.: Quina seria la millor manera d'involucrar l'alumnat per escriure poesia?

R.: Hem descobert que el que va començar sent un taller d'escriptura creativa per reformular aquests continguts de la dimensió lingüística i literària comunicativa, s'ha anat enfocant al llarg d'aquests anys a la dimensió emocional. Creiem fermament que val la pena apel·lar des del primer minut a l'estudiantat a què s'atreveixin a exposar-se i a explorar les seves vulnerabilitats. Nosaltres hem passat d'una primera fase del projecte en què juguem amb les paraules a una altra en què juguem amb les emocions. Vam decidir provar si en les poquetes hores que li dediquem (5 sessions anuals) érem capaços de, amb poquets estímuls, desbloquejar aquests prejudicis o rols que habitualment tenen a l'aula, que de vegades provoquen l'aïllament comunicatiu i emocional. La dimensió emocional a nivell de gestió de l'adversitat, gestió de la frustració i poder posar paraules a les emocions és el primer pas de l'alfabetització emocional per a una bona salut, no només psicològica i emocional sinó també relacional.

«Hem passat d'una primera fase del projecte en què juguem amb les paraules a una altra en què juguem amb les emocions»

P.: A quina edat és recomanable començar a ensenyar poesia?

R.: És una gran pregunta. Per descomptat, hi ha d'haver unes infinites formulacions pedagògiques i didàctiques adequades i eficients per a la propagació i la inspiració de la passió per la poesia en tots els cursos. Des de la nostra experiència com a equip hem comprovat que el que funciona molt bé a 3r o 4t d'ESO és absolutament ineficient a 6è de Primària, per exemple, així que convidem als equips docents interessats en propostes d'aquest estil a reflexionar sobre l'adequació de les aproximacions. En educació no hi ha una vareta màgica; aquí la tecnologia no són aparells, la tecnologia educativa són maneres de fer i de pensar a l'aula, i això és quelcom contingent i molt local, per la qual cosa l'aproximació adequada sempre depèn del grup concret o de la promoció. El que és clar és que ningú no dona el que no té, i què tenim nosaltres? Doncs passió per la literatura, per la poesia estètica i per la pedagogia.

«La tecnologia educativa són maneres de fer i de pensar a l'aula»

P.: Tots els instituts participen en aquest projecte?

R.: Aquí cal destacar que el municipi ha cregut prou en aquest projecte per introduir-lo com a activitat curricular. No és una cosa extraescolar o una cosa que passi fora de l'aula, sinó que es duu a terme dins la classe i en horari lectiu. Per descomptat, hi ha seccions d'alguns equips docents que no li veuen el valor d'entrada i són reticents, però després majoritàriament reconeixen que hi ha un valor molt gran i deixen de veure'l com un grapat d'hores perdudes. Passen a veure'l com una finestra, una oportunitat a alguna cosa que en els contextos ordinaris a l'aula no passa: aquesta obertura emocional.

El valor de la poesia és conegut i reconegut en totes les cultures, és una de les arts més antigues el domini i mestratge de la qual ha estat l'orgull de moltes civilitzacions. De fet, des del 1999 cada 21 de març per proposta de la UNESCO se celebra el dia mundial de la poesia, un dia dedicat a l'enaltiment de la diversitat i de la riquesa lingüístiques.