Entrevistem Nuno Crato, matemàtic, doctor en Estadística per la Universitat de Lisboa i un dels assessors en política educativa internacional de més prestigi, el qual ha compartit les seves idees en una videoconferència distesa disponible al nostre canal Youtube. En aquest article compartim les principals idees i conclusions de l'entrevista.

Pregunta: Quina informació és la més rellevant en aquesta edició de l’informe PISA?

Resposta: No hi ha gaires novetats, però les més destacades crec que són dues: una, les pèrdues d'aprenentatge causades per la pandèmia. La pandèmia va ser quelcom molt seriós per als alumnes, i ara per fi se sap. Ara se sap que veritablement la inestabilitat dels dos anys d'incertesa per la situació sanitària global va causar pèrdues d'aprenentatge molt grans als nens. Molts governs no ho pensaven, o sí que ho pensaven, però no ho deien. Però ara és molt clar, la pandèmia va ser un desastre per a l'aprenentatge.

L'informe PISA ha evidenciat les pèrdues d'aprenentatge que han patit els alumnes des de la pandèmia a tot el món

I la segona és que alguns països van millorar fins i tot amb la pandèmia. Ja sabem quins països són els que encapçalen el rànquing: Singapur, Xina, Taiwan, Corea, Japó… ells han estat capaços de millorar resultats.

P.: Per què milloren els països que lideren el rànquing PISA?

R.: Ells treballen moltíssim perquè els estudiants aprenguin més, sempre més. I això es veu. Ja s'havia vist en altres avaluacions internacionals com el TIMMSS i el PIRLS. Singapur millora sempre, fins i tot espanta una mica, però aquí, nosaltres (Espanya o Portugal), sempre sortim amb disculpes: que no avancem per falta d'equitat, per la diferència entre nens i nenes, per allò o per allò altre. Sempre busquem excuses i no solucions. Els països que milloren no perden el temps amb proves de metodologies noves, es concentren en els coneixements bàsics i els treballen cada dia. És molt trist que sempre busquem disculpes, ells no perden el temps jugant o provant ara una cosa, després l'altra. És realment trist que no implementem polítiques educatives que afavoreixin millorar el coneixement.

 Els països que milloren no perden el temps amb proves de metodologies noves, es concentren en els coneixements bàsics i els treballen cada dia

Accés a l'entrevista completa a Nuno Crato al nostre canal Youtube

P.: Alguns dels països que encapçalen el rànquing de l'Informe PISA són dictadures i també encapçalen el rànquing de més suïcidi infantil i juvenil. Realment, n'hem de copiar el sistema educatiu?

R.: Les societats no són perfectes. No soc sociòleg, jo em fixo en l'educació i el que pretenc és entendre què fan ells per obtenir aquests resultats. Perquè això que fan funciona. No tots són dictadures, el Japó no ho és, Estònia, tampoc… són règims amb disciplina molt estricta i penalitzen comportaments que entenen que no són els establerts. Tenen una visió de l'educació totalment diferent de la nostra.

P.: Vegem el cas de Finlàndia: ha passat de liderar el rànquing i ocupar un lloc entre els cinc millors països del món en educació a baixar fins la posició setzena de la llista (mitjana de l'OCDE de 472, Finlàndia en va obtenir 484). Què hi ha darrera d’aquesta davallada?

R: El cas de Finlàndia és molt interessant i necessita ser ben estudiat, penso que encara no hi ha estudis complets, però jo destacaria dues o tres qüestions importants. La primera és una reflexió sobre per què va créixer Finlàndia com a potència educativa. Ho va fer a principis del segle XXI perquè tenia una valorització docent molt forta, amb una formació del professorat basat en màsters, una formació rigorosa i ambiciosa, i per això va anar creixent en resultats acadèmics. A partir del 2003 i fins al 2006 van canviar la perspectiva de l'educació i es va començar a implementar l'aprenentatge per descobriment, el treball mitjançant projectes, i es van focalitzar en aprendre per mitjà del joc, i això va canviar tota la situació de l'educació a Finlàndia. Els observadors externs miraven el país nòrdic com a exemple a seguir mentre el seu sistema educatiu s'anava debilitant, això és la meva opinió personal. Els nostres països es van quedar només amb buscar un aprenentatge més lúdic i eliminar exàmens, això sí que té un impacte immediat, em refereixo a introduir o eliminar exàmens. Quan s'implementen exàmens tot canvia i té un impacte immediat a la societat: canvia l'escola. Les persones presten més atenció als continguts, es focalitzen en aconseguir bons resultats. Quan es retiren els exàmens tot es relaxa i es deixa de parar atenció. Això no vol dir que els alumnes hagin de patir per aprendre, però cal avaluar i dirigir els alumnes perquè puguin superar aquests exàmens.

P.: Què ens pots explicar sobre Portugal, veient com queda de lluny el període entre el 2011 el 2015 en què va millorar el resultat en totes les àrees avaluades per PISA? Què està fent malament Portugal per perdre resultats acadèmics any rere any?

R.: Jo crec que Portugal és un exemple per al món en general, tant pel positiu com pel negatiu. El que és positiu és que des del 2003 fins al 2015 diversos governs de partits diferents, amb ministres diferents, d'orientacions polítiques i personals molt diferents, tots es van preocupar pels resultats, tots van parar atenció als resultats i van introduir mitjans d'avaluar el que estava passant i, alhora, van anar construint un currículum més ambiciós, rigorós i intel·ligent. A Portugal hi ha tres partits que accedeixen al govern habitualment, i aquests tres partits amb divergències constants van aconseguir que l'educació millorés fins al 2015. Tota aquesta evolució va ser un procés de millora constant. A partir del 2016 van començar a canviar l'atenció i la filosofia cap a una postura més relaxada que es justifica en «els exàmens no importen», «el currículum ha de ser més diversificat i flexible», «no cal ser tan exigent»… I els resultats van començar a baixar a l'Informe PISA 2018 fins a l'actual, 2022, que ha estat un desastre.

Dues lliçons de Portugal per al món és que es pot millorar molt ràpidament si ens concentrem en allò que és essencial, si ens concentrem en un currículum exigent, assignatures decents i després avaluem. Es pot baixar molt de pressa si es retira l'avaluació i diem que el currículum no és tan important.

P.: Parlant de països europeus és absolutament obligatori esmentar el cas d'Estònia perquè és l'únic país no asiàtic que està entre el primer i el tercer lloc en algunes àrees avaluades. Quines són les claus del seu èxit segons la vostra opinió?

R.: Estònia és un cas molt reeixit i molt interessant perquè va sortir de la Unió Soviètica i va sortir amb ràbia, volent ser demòcrata i independent tant sí com no. I Estònia immediatament va entendre que per a això calia tenir una aposta forta en l'educació. Això és com un designi nacional. Representa la voluntat del país íntegrament. I alhora té un sistema amb algunes coses importants: primer, un currículum que és molt ambiciós. No és un currículum per estar jugant a l'escola, és un currículum per aprendre, està centrat en les àrees fonamentals, que és un altre gran problema, una qüestió molt important. A Europa diem que totes les assignatures són importants, i és veritat, tot és important, però hi ha prioritats. La prioritat absoluta és llegir, saber llegir bé. Després, les matemàtiques, l'aritmètica, tota la geometria, la història, la geografia… Estònia se centra en les assignatures fonamentals i després les avalua.

Té un sistema descentralitzat i responsable en què els municipis dirigeixen les escoles, no el govern central. Les escoles són municipals i els mestres són contractats i avaluats pel seu rendiment a cada municipi. Aquest sistema permet promoure els bons mestres i els altres no, és una llibertat associada a una responsabilitat. Analitzen el que passa per mitjà d'exàmens nacionals per conèixer com va l'aprenentatge dels nens, l'autonomia i l'avaluació són ambdues molt importants i impliquen un gran compromís.

P.: Per tancar, una reflexió final sobre la naturalesa de l'informe PISA realitzat per l'OCDE. Una organització internacional per al desenvolupament econòmic global, com pot avaluar i crear índexs vàlids per a la millora de l'educació local?

R.: Hi ha moltes coses de PISA que no m'agraden, però més enllà de totes les coses que molts responsables de l'informe diuen, tot i així, crec que és molt bo que existeixi. Molt bo perquè és una avaluació molt coneguda al món sencer i tots els governs paren atenció als resultats de l'informe. Per exemple, Portugal, durant aquests anys després de la pandèmia, no coneixia oficialment què passava amb els nens, perquè tots els informes del Ministeri d'Educació deien que tot estava bé, fins i tot que havíem millorat des de la pandèmia. No som els pitjors, però no hem d'estar satisfets amb la posició relativa que tenim i podem millorar.

A més, PISA és un informe extern que està molt ben fet. Permet comparar any a any, país a país, i està fet pels millors psicomètrics, els millors estadístics del món i els millors educadors. Els millors professionals que saben fer tests i ens aporten dades sobre el que passa al nostre país. L'ideal seria que nosaltres tinguéssim, també, un sistema així d'avaluació interna, però els nostres països no el tenen.

La conclusió general de l'Informe PISA 2022 és que el món ha empitjorat en adquisició de coneixements i els alumnes tenen menys capacitat per resoldre problemes que abans del 2020. Hi ha molts més aspectes de l'informe a valorar i seguiran sortint notícies i informació sobre visions no explorades d'algunes dades publicades com la relació entre pobresa, sentiment de seguretat a l'escola i l'aprenentatge dels alumnes. El més important és que quan es publiquen les dades de l'informe PISA, l'educació es converteix en informació preferent a totes les portades dels grans mitjans; la pena és que només sigui per unes hores.

INÈDIT AGÈNCIA NOTÍCIES, especialitzades en educació.

Més informació:

Consultar tots els informes educatius internacionals a l'INEE (Instituto Nacional de Evaluación Educativa)

Accés al Informe PISA 2022, https://www.educacionyfp.gob.es/inee/evaluaciones-internacionales/pisa/pisa-2022.html

Pàgina web de Nuno Crato

Canal Youtube @inediteducacion