La transmissió de coneixements de generació en generació és un dels pilars que fan que les societats progressin. No obstant això, transmetre una cosa i aconseguir que aquesta cosa l'assimili i la memoritzi qui ens escolta no és una tasca fàcil.

Entre les tècniques més destacades per aconseguir una transmissió de coneixements eficient es troba el microaprenentatge o microlearning, una tècnica que es basa en utilitzar petits moments lliures per transmetre coneixements, aprofitant així qualsevol instant per aprendre.

El concepte de microlearning apareix a finals del segle passat

Aquest terme va ser introduït per J. Nielsen el 1998 com a resposta a la necessitat d'accedir a peces específiques d'informació en contextos organitzacionals on les persones no tenen temps per formar-se mitjançant cursos llargs, però necessiten invertir en el seu desenvolupament professional.

"La principal característica del microlearning és la brevetat de les lliçons"

La principal característica del microlearning és la brevetat de les lliçons, i això es deu al fet que aquesta tècnica es basa en la teoria que afirma que el procés d'aprenentatge està directament relacionat amb el temps d'atenció del cervell. És a dir, que una classe de 15 minuts és suficient per oferir a les persones una informació que sigui fàcil d'emmagatzemar.

"El procés d'aprenentatge està directament relacionat amb el temps d'atenció del cervell"

Així mateix, segons els investigadors les lliçons de microaprenentatge posseeixen tres pilars fonamentals perquè funcionin: primer, les lliçons, ja siguin de matemàtiques, ciències socials o història, han de ser breus; com a màxim de 15 minuts; segon, la lliçó s'ha d'enfocar en un sol tema pel fet que el temps és molt curt; tercer, el material per explicar la lliçó ha de ser variat i cridaner (vídeos, jocs, preguntes, debats o aplicacions).

El microlearning, en realitat, es dona de forma espontània i està per tot arreu, només cal analitzar la nostra jornada per descobrir que en cada moment aprenem alguna cosa nova.

Una altra de les característiques que fan distintiva aquesta forma d'aprendre és la seva flexibilitat, ja que s'aprèn a petits passos i es proveeix la informació necessària en tot moment. Per aquest motiu és un aprenentatge continu i a llarg termini, a causa de la fragmentació dels continguts. A més, es desenvolupa en diversos contextos i generalment amb eines tecnològiques (ordinadors, tauletes o mòbils).

El microaprenentatge està present en la nostra vida quotidiana

El microlearning com a model d'ensenyament permet un creixement educatiu que va d'allò més simple a allò més complex, amb tendència a la focalització en idees i temes concrets. Però per aconseguir-ho, la formació no ha de dispersar-se, sinó que s'ha de basar en un objectiu específic d'aprenentatge, i servir exclusivament per a aquest objectiu. Al final de cada lliçó l'alumne ha de tenir clar què ha après.

"El microaprenentatge permet un creixement educatiu que va d'allò més simple a allò més complex"

Per aplicar-lo el primer que s'ha de fer és canviar de mentalitat, deixar de pensar que en 5 o 10 minuts no es pot aprendre res, perquè en realitat n'hi ha prou amb prestar atenció durant aquests minuts per tenir resultats immediats.

A més, aquesta tècnica és molt oportuna, ja que en una societat com la nostra on ens falta el temps per a tot, disposar d'aquest tipus de metodologies suposa poder seguir un ritme d'aprenentatge personalitzat, dinàmic i interactiu que ens facilitarà la interiorització dels continguts .