El mòbil ja no és només una eina de comunicació, sinó que s'ha convertit en un objecte de gratificació. Sovint l'utilitzem com a forma de recompensa quan acabem una tasca o assolim un objectiu, però no ens adonem que aquesta forma de relacionar-nos amb els dispositius tecnològics ens hi lliga més. És indubtable que els mòbils són una extensió més de nosaltres, però, cada vegada més aquest dispositiu es converteix en una barrera per la interacció amb la resta d'éssers vius que ens acompanyen. Aquest fenomen ha estat anomenat com a phubbing, i definit com l'acció de menysprear o d'ignorar una persona físicament per prestar més atenció al dispositiu mòbil.

El phubbing ja és un fenomen cultural

El terme phubbing es va originar el 2012 quan els experts van buscar una paraula que descrivís aquest comportament generalitzat d'ignorar els altres per l'ús del mòbil. El 2013, va aparèixer oficialment al diccionari australià Macquarie Dictionary. D'aleshores ençà, ha evolucionat d'una simple acció a un fenomen cultural arrelat en la nostra societat; ja no sorprèn veure persones que teclegen pel mòbil mentre parlen, abaixen la mirada a cada instant, no paren atenció o interrompen la conversa.

El 55 % dels joves entre 15 i 17 anys assegura que realitza phubbing de forma habitual

Els estudis revelen que la població jove és la més propensa a caure en les xarxes del phubbing, passant llargues hores connectada virtualment sense adonar-se de l'impacte que això té en les seves relacions: un 87 % d'adolescents prefereix comunicar-se per mitjà d'una pantalla que cara a cara, segons dades d'un estudi de Cebollero Salinas et al. (2022), i més de la meitat (55 %) dels joves entre 15 i 17 anys assegura que realitza phubbing de forma habitual.

Phubbing dintre i fora de les aules

El phubbing és especialment visible en entorns acadèmics, on els estudiants revisen els seus telèfons durant les classes, mentre el o la docent està impartint les seves classes o mentre els seus companys/es exposen un tema. Això no només afecta l'atenció a l'aula, sinó que també genera conflictes entre professors i estudiants, evidenciant la necessitat d'estratègies pedagògiques que abordin l'ús responsable dels dispositius mòbils.

Però el phubbing va més enllà de les aules. En l'àmbit personal, està causant estralls en les relacions interpersonals, arribant fins i tot a ser una de les principals causes de ruptura entre parelles. L'acte d'ignorar algú en favor del telèfon mòbil reflecteix una desensibilització vers les necessitats emocionals dels altres, creant un cicle viciós de desconnexió emocional. L'estudi de Qustodio, «De Alpha a Zeta, educando a las generaciones digitales», assenyala que gairebé la meitat dels progenitors espanyols (48 %) tenen problemes per gestionar el temps que li dediquen a la tecnologia, i el 16 % d'ells reconeix que genera problemes diaris a la seva llar.

L'acte d'ignorar els altres en favor del telèfon mòbil es contagia entre les persones i esdevé norma

Segons argumenten Varoth Chotpitayasunondh i Karen Douglas (2016), la normalització del phubbing es veu exacerbada per la dinàmica social de reciprocitat, on l'acte d'ignorar els altres en favor del telèfon mòbil es contagia entre les persones. Aquest comportament, tot i que aparentment trivial, té profundes implicacions psicològiques i emocionals, soscavant la qualitat de les nostres relacions i el nostre benestar general. De fet, els mateixos autors associen aquest fenomen a tres factors: l'exclusió social, la intensitat que demanen les xarxes socials i la necessitat d'atenció.

En opinió de Yeslam Al-Saggaf, expert en mitjans socials i ètica en la computació de la Universitat Charles Sturt (Austràlia), les pròpies característiques del mòbil (fàcil accés, aplicacions per realitzar qualsevol tasca…) afavoreixen el phubbing. Això se suma a altres factors com la recerca d'evasió, la necessitat de conèixer què fan els altres o la pressió del grup, entre d'altres.

L'estudiant australià Alex Haigh va impulsar el 2016 la campanya «Stop phubbing»

És tal la normalització d'aquest comportament nociu en la nostra societat que fins i tot es va llançar una campanya sota el lema «Stop phubbing», impulsada per l'estudiant australià Alex Haigh, que té l'objectiu de combatre aquesta pràctica, conscienciar sobre ella i, sobretot, desnormalitzar-la. Haigh (2016) considera el nostre aferrament a aquests telèfons intel·ligents la fi de la civilització, i no li falta raó, ja que ignorar les persones que tenim a prop és el primer pas cap a la ruptura de les relacions humanes.

Establir límits en l'ús de dispositius mòbils, practicar l'atenció plena i promoure una comunicació efectiva són passos importants en aquesta lluita contra el phubbing

Tot i ser el phubbing una expressió de l'addicció als mòbils, hi ha formes de combatre aquest fenomen. Save the Children ofereix sis recomanacions per treballar en la minimització d'aquest comportament en infants i adolescents: prendre consciència de l'impacte del phubbing en les relacions i reflexionar sobre els nostres propis hàbits tecnològics; establir límits clars quant a l'ús de dispositius electrònics, especialment durant moments en família; practicar l'escolta activa i l'atenció plena (mindfulness) per evitar distraccions tecnològiques i promoure una comunicació significativa; donar exemple amb un comportament positiu, demostrant com mantenir converses significatives sense dependre constantment del telèfon mòbil; educar les generacions més joves sobre l'ús responsable de la tecnologia i els efectes negatius del phubbing; i finalment, buscar suport professional si el phubbing esdevé un problema persistent en una relació, per abordar les causes subjacents i desenvolupar estratègies de comunicació més efectives.

El phubbing és més que una simple distracció; és un símptoma de la desconnexió emocional que està permeant la nostra societat. Reconèixer aquest problema i prendre mesures per combatre'l és essencial per preservar les nostres connexions humanes i el nostre benestar emocional en un món cada vegada més digitalitzat.

Referències:

Cebollero Salinas A., Cano Escoriaza J. i Orejudo Hernández S. (2022). «Impact of Online Emotions and Netiquette on Phubbing from a Gender Perspective: Educational Challenges». Journal of New Approaches in Educational Research, 11(1), 64-78. doi: https://doi.org/10.7821/naer.2022.1.848

Cebollero Salinas A., Bautista Alcaine P., Íñiguez Berrozpe T. i Elboj Saso C. (2022). «¿Te importaría prestarme atención? El phubbing en la adolescencia como reto educativo en la convivencia digital y presencial». Revista Complutense de Educación, 33(4), 601-610. doi: https://doi.org/10.5209/rced.76360

Al-Saggaf Y. (2022). The psychology of phubbing. Springer Nature.

Chotpitayasunondh V. i Douglas K. M. (2016). «How “phubbing” becomes the norm: The antecedents and consequences of snubbing via smartphone». Computers in Human Behavior, vol. 63, pàgs. 9-18. doi: https://doi.org/10.1016/j.chb.2016.05.018