Imatge de capçalera: Xavier Massó, Andreu Navarra i Miriam Gallego a la presentación del llibre Volver a aprender

En un entorn idíl·lic per presentar qualsevol títol, la llibreria Abacus de Fabra i Puig, ubicada en un barri carismàtic de Barcelona, el passat dimecres l’Andreu Navarra, escriptor prolífic, historiador i professor universitari, va presentar les principals idees que desenvolupa al seu llibre Volver a aprender (Plataforma Editorial, 2024),com ara que l’educació pública ha de tenir una funció emancipadora que actualment ha perdut. Navarra afirma que l’educació actual, en nom de l’equitat, crea alumnes per ser treballadors amb poca qualificació, feliços en un entorn d'injustícia social no percebuda.

Crida l’atenció que persones amb ideologies clarament esquerranes sospitin dels governs d’esquerres democràtiques com el que lidera Pedro Sánchez. Com a mínim, això ens hauria de generar una reflexió interna i preguntar-nos cap on anem amb aquest sistema educatiu i amb les democràcies europees, en general.

«Les pedagogies actives produeixen una hiperactivitat cerebral en detriment de l’atenció profunda i la introspecció», Andreu Navarra

Andreu Navarra apunta possibles camins per resoldre aquesta situació, però sobretot formula preguntes. Preguntes que són necessàries o fins i tot urgents, que cal que es facin els docents i els professionals de l’ensenyament davant les directrius imposades per l’administració educativa. Per exemple, la digitalització massiva i ultraràpida que s’ha estès a tot el món desplaçant coneixements bàsics que faciliten la descoberta individual que han estat substituïts per d’altres que ensenyen a consumir productes i dispositius digitals. «El  problema no és la innovació, sinó la submissió de l'alumnat. Un procés d'anorreament i esmussament» (Navarra, 2024, «El contexto digital», pàg. 125). Les pedagogies actives produeixen una hiperactivitat cerebral en detriment de l’atenció profunda i la introspecció.

Una de les propostes de Navarra és la desdigitalització per mitjà de «la paraula, els debats, els llibres en paper, els llapis, els poemes, les teories» (pàg. 131), perquè el pedagogisme competencial ha esborrat els objectius de l’educació per substituir-los per l’adaptabilitat laboral, allò que s'anomena «ocupabilitat».

Per què ningú qüestiona el sistema?

A la presentació del llibre, Navarra ha afirmat que l’actual sistema educatiu, «neolliberal i d’esquerres», desencoratja l’estudi i el pensament per associar-los a les classes elitistes, «estudien els rics». De fet, parla de què la millor disfressa de la dreta és el progressisme neoliberal i humanista. Els currículums s’han omplert de distractors antieducatius en nom d’una educació per tothom, però  sense continguts de qualitat. «Educats sí, tots, però amb coneixements només uns quants». Aquest «populisme autoritari» va arribar a Espanya als anys vuitanta per consolidar-se als noranta mitjançant la LOGSE (1990) com a resultat d’assessoraments internacionals d’entitats como el Banc Mundial o l'OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic).

Andreu Navarra desenvolupa la visió de Gramsci, un teòric marxista, sociòleg i periodista italià de finals del segle XIX i principis del XX que ha tornat a l’actualitat de la mà d’Enrique Galindo. Gramsci assenyalà les pedagogies progressistes com a responsables del foment de l’estatisme social i el conformisme, i que només una pedagogia humanista i deslligada d’interessos laborals podia conduir a una cultura contrahegemònica (Navarra, 2024, «Gramsci», pàg. 199). Les pedagogies actuals han de garantir la continuació de la dominació social dels entramats financers i el capitalisme digital, els fills de les classes menys afavorides no han de pensar mai que poder tenir poder, prendre el control de les seves vides i empoderar-se, això seria antihegemònic. El sistema educatiu els obliga a mantenir-se dins les violències econòmiques.

Les pedagogies actuals han de garantir la continuació de la dominació social dels entramats financers i el capitalisme digital

L’Andreu Navarra va estar ben acompanyat a la taula de presentació del seu llibre: per un costat, en Xavier Massó, graduat  en Filosofia i Ciències de l’Educació i Antropologia Social, i secretari general del sindicat ASPEPC-SPS. I a l’altra banda, la Miriam Gallego, docent de Filosofia i membre activa d'aquest sindicat.

La Miriam va compartir una experiència com a docent que reforça encara més les idees d’Andreu Navarra: quan comença el curs de Filosofia i demana obrir la classe amb un debat els alumnes li responen que encara no tenen res de què parlar, fet que il·lumina la mancança de sentit crític i social de l’alumnat de batxillerat que espera que les idees o temes siguin donats per l’escola o el docent.

Volver a aprender és una proposta il·lustrada, refrescant i engrescadora per a tota persona que senti que quelcom s’ha de canviar en el sistema educatiu actual i no trobi como explicar-ho.

Més informació: 

Volver a aprender, https://www.amazon.es/Volver-aprender-ACTUAL-Andreu-Navarra/dp/8410243296