La comunitat argentina a Barcelona organitza una marxa en defensa de l'educació pública i gratuïta

L'educació pública a l'Argentina s'enfronta a un repte monumental: la falta de finançament que amenaça de soscavar els fonaments d'un sistema que ha estat històricament un pilar del desenvolupament i l'equitat al país. La recent mobilització, encapçalada per diversos actors socials i polítics, ha posat en relleu la urgència d'abordar aquesta crisi pressupostària que afecta les universitats nacionals.

La reclamació, liderada per rectors, docents, graduats i alumnes, ha transcendit les fronteres partidistes i ha trobat suport en diferents sectors de la societat argentina. La consigna principal de la jornada, «En defensa de l'educació pública», ressona com un crit unificat que exigeix una resposta contundent per part del govern i de la societat en conjunt.

Accés a la notícia i a les entrevistes a manifestants argentins als carrers de Barcelona. Font: INÈDIT AGENCIA

Aquesta reclamació també ha transcendit les fronteres entre països, ha trobat ressò en diferents parts del món on es troben comunitats argentines. A Barcelona, els argentins migrants se sumen a aquesta lluita en suport a tota la comunitat educativa a l'Argentina.

Una marxa internacional

El mateix dia de la marxa històrica al país sud-americà, una manifestació multitudinària va congregar ciutadans argentins a Barcelona davant el seu consolat, demostrant el seu suport i solidaritat vers la lluita que es desenvolupa al seu país natal per la defensa de l'educació pública. La decisió del govern argentí de mantenir congelat el pressupost per a les universitats, enmig d'una inflació que ha reduït el seu valor en un 70 %, ha desencadenat una resposta massiva en la població, que ha deixat de banda les diferències polítiques per marxar sota una mateixa bandera i per un propòsit comú: la defensa de l'educació pública argentina.

«Avui ens hem reunit en defensa de la universitat pública, nacional i gratuïta, per a tots els ciutadans del nostre país. Ens reunim per defensar-la, per recolzar-la», va afirmar una de les integrants de l'organització «Argentinxs Migrantes». La preocupació se centra en el futur de les universitats argentines, ja que la falta de pressupost podria portar al tancament d'aquestes institucions en els pròxims mesos.

La situació a l'Argentina és alarmant, amb un augment significatiu de la pobresa que afecta gairebé el 60 % de la població. A més de la crisi econòmica, el desmantellament de la xarxa educativa pública se suma a altres mesures implementades pel govern, com la reducció del 40 % de les pensions i l'increment del 70 % en el preu dels medicaments.

La resposta de la comunitat argentina a Barcelona reflecteix la seva determinació per defensar els drets i valors que consideren fonamentals. «Lamentablement, ens estem acostumant a haver de defensar compromisos que pensàvem que ja havíem assolit. Avui és l'educació, demà podria ser un altre dret», va concloure una de les manifestants.

Universitats en perill

La falta de pressupost per a les universitats nacionals ha generat una situació d'emergència que no pot ser ignorada. Les alertes s'han succeït des de començaments d'any, quan les institucions educatives van començar a advertir que els fons disponibles no serien suficients per mantenir el funcionament adequat al llarg de l'any acadèmic. La Universidad de Buenos Aires (UBA), la més gran del país, fins i tot es va declarar en emergència pressupostària.

L'impacte d'aquesta manca de finançament s'ha fet sentir de diverses formes. Des dels edificis universitaris a les fosques per manca de subministrament elèctric fins a les retallades en beques, passant per la reducció en la realització de cirurgies als hospitals universitaris. La manca de recursos no només afecta la qualitat de l'educació, sinó també l'atenció mèdica i la recerca científica, posant en risc el futur de tota una generació d'estudiants i professionals.

Les despeses de funcionament estaven estancades des de l'any anterior, i és que a l'inici d'aquest any 2024 es va prorrogar nominalment el pressupost del 2023. Aquest panorama s'agreuja en considerar que la UBA ja havia utilitzat el 42 % del pressupost assignat en els dos primers mesos de l'any, la qual cosa suggereix que, si no hi ha ampliacions addicionals, les universitats s'enfrontaran a dificultats per complir amb les seves funcions la segona meitat de l'any. A més, l'impacte d'aquestes retallades s'ha estès als instituts i hospitals que depenen del pressupost universitari, amb transferències de partides a hospitals universitaris que han experimentat una caiguda del 72 %, segons dades publicades per ACIJ.

L'intent del govern de desarticular o disminuir la mobilització no ha aconseguit aturar el creixent malestar en la comunitat universitària. Els augments anunciats per calmar les aigües han estat considerats insuficients pels qui estan en la primera línia d'aquesta lluita. La proposta d'augmentar un 70 % les despeses de funcionament a partir del maig, sumat a una partida extraordinària per als hospitals universitaris, no ha aconseguit temperar la força d'una reclamació que exigeix respostes més profundes i sostingudes en el temps.

La mobilització, lluny de ser una expressió partidista, es presenta com un clam unificat per la defensa d'un dret fonamental: l'accés a una educació pública, gratuïta i de qualitat. La transversalitat d'aquesta protesta incomoda el govern de Milei, que s'enfronta a un desafiament polític i social de gran envergadura.

El poble unit per una lluita comuna

Les paraules del Premi Nobel de la Pau abans de la marxa, Adolfo Pérez Esquivel, ressonen amb força: «Si et diuen que no hi ha diners per a l'educació no oblidis que estan gastant centenars de milions de dòlars dels nostres impostos per comprar avions caducs per buscar la guerra en altres latituds».

La seva crida als joves argentins perquè se sumin a la manifestació en defensa de l'educació pública reflecteix la importància d'aquesta lluita per al futur del país. L'educació, com assenyala Pérez Esquivel, és un dret humà fonamental que ha de ser protegit i promogut per l'Estat: «Ho vam fer i ho fem amb la nostra feina i impostos. Vaig graduar-me de l'Escola de Belles Arts de la UNLP i estic orgullós de ser professor de la UBA des de fa dècades. No hauria pogut fer-ho si no hagués nascut a l'Argentina, i això és gràcies a una política d'Estat sostinguda», va destacar.

La marxa universitària no només és una reclamació per un pressupost just per a les universitats nacionals, sinó també una crida a la societat argentina perquè defensi un sistema educatiu que ha estat i continua estant un motor de desenvolupament i progrés per al país. «L'educació ens salva i ens fa lliures», com assenyala el document que van signar tots els directius de les universitats nacionals, i que va llegir la presidenta de la Federación Universitaria Argentina (FUA), Piera Fernández de Piccoli, al final d'aquesta marxa històrica.

Font: Inèdit Agència.