En un món globalitzat on cada cop són més freqüents els moviments migratoris, les societats s'enfronten a un repte: saber viure i coexistir en aquesta nova realitat. Sense convivència no hi ha avenç social ni econòmic que afavoreixi a tots per igual.

L'arribada de migrants als països europeus ha suposat, i encara suposa, un desafiament per al sistema social i cultural imperant. Alguns països han optat per adoptar polítiques reguladores, i uns altres per obrir un debat etern. Però independentment de les actuacions dels governs és la societat qui ha de respondre i adoptar l'actitud idònia.

L'afluència de migrants suposa per a la societat la presència de moltes cultures, cultures que porten aparellades noves maneres de pensar, de viure, de menjar i de fer. Davant de tants elements culturals nous la societat pot reaccionar de diferents maneres:

Aïllament

L'aïllament es produeix quan una societat aïlla els migrants i els obliga a viure, per exemple, en guetos. Aquesta actitud és la que adopten les societats xenòfobes que senten un fort rebuig cap a tot el que sigui diferent.

Assimilació

Les societats assimilatives obliguen al migrant a passar per un procés d'adequació vers elles. En aquest procés el migrant es fa seus la cultura, els costums i la manera de viure de la comunitat que l'acull, i es veu obligat a deixar de banda la seva pròpia cultura i, per tant, la seva pròpia identitat.

En aquests països la societat no reconeix al migrant com a un dels seus fins que desapareix la seva condició d'estrany, una actitud que també declara la mateixa idea de cultura única.

Integració o multiculturalisme

El multiculturalisme defensa la no discriminació per raons d'ètnia o de cultura, i promou l'enaltiment i el reconeiximent de la diferència cultural. El multiculturalisme reconeix el dret dels migrants a mantenir la seva cultura i incorpora aquests nous elements culturals al bagatge cultural comú de la societat.

La convivència

Aquesta integració de la qual parlem només es pot aconseguir amb la convivència, i aquesta només s'assoleix amb la interacció; de fet, conèixer-se bé és el primer pas per poder relacionar-se bé amb les persones sigui quina sigui la seva cultura, perquè l'ésser humà és un ésser social, neix destinat a compartit la vida amb altres éssers humans, per això la socialització és un dels eixos principals per construir la persona. Luis Rojas Marcos diu al seu llibre Convivir: el laberinto de las relaciones de pareja, familiares y laborales (Madrid: Aguilar, 2008) que la qualitat de les nostres vides és, bàsicament, la qualitat de les nostres relacions.

“La qualitat de les nostres vides és, bàsicament, la qualitat de les nostres relacions”

Aprendre a conviure és necessari en una societat tan plural, però per fer-ho es necessita tenir curiositat, introspecció, coneixement d'un mateix i coneixement de la realitat social. L'escola, sens dubte, és el lloc idoni per què els alumnes aprenguin les actituds i les conductes bàsiques de la convivència, perquè té la responsabilitat de preparar els nens i els joves per entendre el conflicte i la problemàtica social del món al que hauran d'incorporar-se en un futur com a ciutadans adults.